Víctor Tomás, acompanyat de tot l'equip històric que va aixecar la Lliga de Campions / GERMÁN PARGA-FCB

El diumenge 7 de juny a Gijón, als vols de les set del vespre, el capità del Barça d’handbol aixecava la Copa del Rei 2015, de la qual els blaugranes s’acabaven de proclamar campions. Era un gest que Víctor Tomás havia repetit sis vegades aquesta temporada, i la consecució d’aquest trofeu significava que l’equip feia història.

Pascual, Tomás i els seus havien aconseguit els set títols en joc: Lliga, Champions, Supercopa de Catalunya, Supercopa Asobal, Mundial de Clubs, Copa Asobal i Copa del Rei. És la segona vegada a la història del FC Barcelona que la secció d’handbol guanya totes les competicions. L’anterior va ser a la temporada 1999/2000, en què el Dream Team de l’handbol, amb Valero Rivera a la banqueta, aconseguia el mateix nombre de títols, tot i que en aquella època es jugava la Supercopa d’Europa i no el Mundial de Clubs.

La Champions: ‘El somni fet realitat’

Si hi ha una competició que destaca sobre la resta és la VELUX EHF Champions League, la Champions d’handbol. L’handbol va preparar a consciència aquest títol, i el 31 de maig Tomás aixecava a Colònia la novena Champions d’handbol del FC Barcelona, la segona en el format de Final a Quatre.

Els barcelonistes havien iniciat el camí a Colònia al setembre a Suècia, a la fase de grups de la màxima competició europea. El Barça va finalitzar primer del seu grup, amb vuit triomfs, un empat a Copenhaguen i una derrota a Plock (Polònia).

A vuitens els esperava l’Aalborg danès, el qual van superar fent gala d’una de les claus d’aquesta temporada: la defensa. A quarts, el Zagreb de l’exblaugrana Vujovic era el darrer obstacle per ser a Colònia per cinquena vegada.

Tot i la dificultat del partit d’anada a la capital croata, que va acabar amb el resultat de 23 a 25 favorable al Barça, a la tornada, i amb un Palau Blaugrana entregat, el Barça d’handbol va superar el Zagreb per 43 a 21 i certificava el seu pas a Colònia, on el Kielce de Dusjhebaev va ser el rival a semis.

A la Final a Quatre de Colònia el Barça va mostrar el seu millor handbol. La defensa, el joc col·lectiu, l’aportació de Saric a la porteria i els gols de Karabatic van portar els barcelonistes a dalt de tot del podi.

Però per tocar el cel d’Alemanya els blaugranes van viure un triomf treballat a les semifinals davant el Kielce polonès. El 33 a 28 final favorable al FC Barcelona no demostra la gran feina dels homes de Xavi Pascual per classificar-se per a la final, en què el Veszprem d’Antonio Carlos Ortega i Nagy era el darrer rival per assolir la novena Champions.

Amb l’estil del Barça d’handbol, el títol va arribar. Sobris, explotant les virtuts de la defensa 6-0, treballant el joc d’atac davant la imponent defensa hongaresa i de nou amb un Saric excel·lent sota pals, el 28 a 23 que lluïa al marcador situa un altre cop el Barça a dalt de tot de l’handbol europeu.

L’inici d’una temporada històrica

Els jugadors i tècnics sabien que aquesta podria ser una temporada històrica, i ben d’hora els primers títols van arribar a les vitrines del museu blaugrana. El dia 23 d’agost el capità Víctor Tomás aixecava al pavelló Juan Carlos Navarro de Sant Feliu de Llobregat la Supercopa de Catalunya, el primer trofeu de la temporada, assolit en superar per 37 a 22 el Fraikin BM Granollers.

Sense temps per pensar gaire, el 31 d’agost a Tarragona, i de nou davant el Granollers, els blaugranes guanyaven per 32 a 28 i s’adjudicaven la Supercopa Asobal, el segon títol del curs. El tercer de l’any no trigaria a arribar. El Barça d’handbol va viatjar a Doha (Qatar) per jugar el Mundial de clubs d’handbol, del qual era vigent campió, a principis de setembre.

El 12 de setembre un triomf davant l’Al-Saad de Qatar va suposar el segon Mundial de clubs de la història de la secció i el tercer títol de la temporada. A partit d’aquí l’equip va focalitzar la Lliga, en què, jornada rere jornada, els blaugranes superaven els seus rivals i llauraven el camí per sumar el màxim títol estatal.

Just abans de Nadal la Lliga s’aturava i era el torn de la Copa Asobal a Lleó, on els de Pasqui van endur-se el quart trofeu de la temporada superant el Granollers per 37 a 26 a la final.

El següent objectiu del primer equip d’handbol era l’obtenció del títol de la Lliga Asobal Bauhaus, i amb la màxima concentració ho van fer cinc jornades abans de la fi de la competició a la pista del Zamora. Era moment ja de pensar en la Champions, trofeu que ja és a Barcelona, i de tancar la temporada perfecta amb la Copa, que els blaugranes van portar de Gijón a Barcelona.