fcb.portal.reset.password
Bateria i Dyego són de Palmitos (Brasil)

Bateria i Dyego són dos de les joves estrelles de l'equip de futbol sala / Foto: Víctor Salgado

Dues de les estrelles del Barça de futbol sala, Dyego i Bateria, es coneixen des de fa molt de temps. En aquesta entrevista conjunta podreu saber per què i des de quan són amics els dos brasilers. A més, també coneixereu altres detalls de la seva vida personal.

Com va començar aquesta amistat?

Bateria: La veritat és que jo vaig néixer a Ipora do Oeste, però me’n vaig anar a viure a Palmitos amb només dos anys. Per això em considero d’allí. Ens vam conèixer quan teníem uns cinc o sis anys i vam començar a jugar a futbol. Així va començar tot.

Dyego: Sí, es això. La veritat és que vàrem créixer junts. Estudiàvem al mateix col·legi i sempre estàvem l’un a casa de l’altre.

Quin és el record més llunyà d’aquesta amistat?

Bateria: Estàvem parlant d’això no fa gaire i només vam recordar tot el relacionat amb el futbol sala. No podia ser diferent. El futbol sala és una passió a la nostra ciutat.

Dyego: És veritat. Sempre estàvem jugant a futbol sala.

Com expliquen aquesta passió dels habitants de Palmitos pel futbol sala?

Dyego: La ciutat de Palmitos va tenir bons equips, que van disputar competicions regionals, i nosaltres vam créixer en aquest ambient. Els nostres pares ens portaven a veure els partits i les grades estaven sempre plenes. També venien equips com el Malwee i jugadors com Falcao i Manoel Tobias. Vam tenir d’on treure la inspiració per seguir aquest camí. Ara l’equip ja no té tanta força i això ens entristeix, però els nens d’allí segueixen interessats en l’esport.


Segur que són molt famosos a la seva ciutat

Bateria: El meu pare acostuma a dir que som més coneguts que les mongetes negres de la ‘feijoada’. Ja ens va felicitar l’alcalde de la ciutat, que per casualitats de la vida va ser el meu professor de matemàtiques al col·legi.

Dyego: A la gent li agrada el nostre èxit i se senten orgullosos, però és una cosa tranquil·la, sense exageracions.

Com van ser els inicis de les seves carreres?

Bateria: Vam començar en un equip de Palmitos i després vam anar a Chapecó. Allí jo jugava al sub-15 d’un equip local i el Dyego al sub-17. Després d’això, vam anar al Sao Miguel do Oeste, però allí ja jugàvem en equips diferents.

Dyego: A Sao Miguel do Oeste vam arribar a disputar un torneig junts. Després d’això jo vaig anar a una ciutat anomenada Horizontina i el Bateria va marxar a Joinville. Vam jugar un partit en contra a la Lliga brasilera. Vaig arribar al Barça al mercat d’hivern procedent del Krona de Joinville i el Bateria ja sumava tres temporades a l’Inter.

I com van veure la casualitat de tornar a estar junts?

Dyego: Crec que el fet de tornar a estar junts aquí, al millor Club del món, ha estat una casualitat increïble. Som d’una ciutat de 18.000 habitants i crec que els dos estem d’enhorabona, per sortir d’on vam sortir i arribar on hem arribat. No és gens senzill.

Bateria: Sempre comento amb el Dyego que hem d’estar agraïts per aquesta oportunitat. Una ciutat petita com la nostra i aconseguir tenir dos jugadors al Barça i a la selecció brasilera és un motiu d’orgull no només per a nosaltres, sinó també per a tots els habitants de Palmitos. Realment aquesta casualitat és quelcom fantàstic.

Ara que tornen ajuntar el talent de tots dos, quines són les perspectives per al futur?

Bateria: Vull guanyar títols i seguir millorant com a esportista. Primer sempre cal pensar en l’equip. Després, si és possible, m’agradaria millorar els meus registres personals.

Dyego: Vaig tenir la sort d’arribar i ser campió europeu, un títol que el Club volia tornar a guanyar. D’altra banda, vam perdre alguns títols. Un club com el Barça sempre està lluitant per títols i farem tot el possible per tornar a guanyar a Europa i reconquerir la Lliga que vam deixar escapar la temporada passada. En la meva opinió, aquests són els títols més importants.

I què fan per divertir-se a Barcelona en els seus dies lliures?

Bateria: Moltes vegades sortim per sopar. Barcelona té restaurants molt bons.

Dyego: Jo visc a Castelldefels i sempre que podem anem a la platja. Ferrao moltes vegades està amb nosaltres. Per cert, aquesta és una altra casualitat. Ell és de Chapecó i també ens coneixem des de nens. Ferrao també va jugar al Palmitos.

I d’on ha sortit el sobrenom de Bateria? I vostè Dyego, no en té cap?

Bateria: La veritat és que el nom em ve del meu pare. Durant 25 anys ell va tenir una botiga de bateries de cotxe i també li agradava jugar al futbol sala. Sempre estava amb ell i els altres em deien Bateria Petit. És així, des que tinc 6 anys. El més graciós és que els meus amics més propers em diuen pel nom i quan el Dyego em crida pel meu nom als entrenaments, els altres companys comencen a mirar al voltant per si troben un tal Dione.

Dyego: El cert és que mai vaig tenir cap sobrenom. Sempre m’han cridat pel meu nom. M’agradava buscar sobrenoms als altres però jo mai n’he tingut cap.

Acostumen a veure els partits del primer equip de futbol?

Bateria: Jo encara no jugava aquí i ja he vingut a veure un partit del Barça. És impressionant i miraré d’anar-hi sempre que pugui.

Dyego: Jo n’he anat a veure alguns. No hi ha ningú que no vulgui anar a veure el Barça. Messi, Neymar... És un privilegi veure’ls en directe.

En la seva opinió, per què el Barça és “Més que un Club”?

Bateria: Una cosa que sempre m’ha impressionat quan venia a jugar aquí és l’himne del Barça. És una cosa forta que impressiona a tots, fins i tot als rivals. Però el principal és l’estructura que té aquest Club. És realment fantàstic.

Dyego: Vam estar a Indonèsia fa poc a la pretemporada i les persones d’allí cantaven l’himne del Barça en català. Vam tenir una recepció impressionant. Mai havia vist una cosa així en un equip de futbol sala. També està el fet que el Barça col·labora amb l’UNICEF. Un club que ajuda els altres mereix respecte.

Tornar a dalt