fcb.portal.reset.password

El Barça Alusport, campió de la UEFA Futsal Cup / FOTO: ÁLEX CAPARRÓS - FCB

Dimarts vinent farà dos anys que el Barça Alusport va guanyar la primera UEFA Futsal Cup de la seva història. Va ser un 29 d’abril a Lleida quan el Barça va aixecar el màxim títol europeu de clubs. Casualment, els blaugranes es tornaran a enfrontar contra el mateix rival per intentar aconseguir la segona, el Dynamo de Moscou.

Gran inici

La majoria dels jugadors que van jugar aquella final encara estan al primer equip. Tots tenen records imborrables de com va anar aquell partit. “Recordo que vam marcar molt aviat gràcies a Wilde” recorda Torras. De fet, abans d’arribar al segon minut de joc Wilde va obrir el marcador després d’una jugada assajada a passada de Torras. Malgrat tenir més ocasions per fer més gols, el marcador no es va tornar a moure durant els primers vint minuts i tots dos equips van marxar al vestidor.

Una tornada del vestidor imparable

A la represa, el Barça Alusport va tornar a sortir molt fort i va aconseguir el seu objectiu d’eixamplar les diferències. Aquest cop va ser Lin qui va fer el 0-2 al marcador després de rebre una passada de Wilde  i va fer el segon gol blaugrana. “Recordo que el Wilde em va passar la pilota” rememora Lin “i vaig xutar a porteria. La pilota va passar per sota de les cames de Popov poc a poc i per un moment vaig pensar que no entraria”. Afortunadament la pilota sí que va entrar i va permetre que els de Marc Carmona agafessin més tranquil·litat en el seu joc.

Els russos no es rendeixen

Però els russos no es van donar per satisfets amb aquest resultat. Van jugar amb el porter-jugador i van ficar en problemes a la defensa culer. “Abans que encaixéssim el gol” comenta Paco Sedano, porter titular en aquell partit, “vam estar a punt de fer el 0-3 amb Sergio i Wilde però no va poder ser i ells ens van retallar el marcador”. A partir d’aquell moment, els segons anaven molt poc a poc per als blaugranes, mentre que per als russos el temps passava massa ràpid.

L’apoteosi

I quan quedaven dos minuts per acabar el partit, Ari Santos no va deixar que una pilota s’escapés per la línia de banda i va cedir l’esfèric a Jordi Torras qui va marcar a porta buida i va certificar la primera Copa d’Europa de la secció de futbol sala. “Quan vam marcar el tercer gol, sabia que no es podia escapar el títol” certifica el ara capità Torras. “Tota la gent que ens animava des de les grades es mereixien l’últim esforç per rematar la feina” afegeix el capità.

Els records són records i la història d’aquell dia de fa dos anys està molt present dins del vestidor blaugrana. Però quan aquesta tarda els jugadors surtin a la pista, ningú pensarà en aquella primera UEFA Futsal Cup de Lleida. Només tindran al cap el fet d’aixecar la segona i portar-la de tornada a Barcelona i que els aficionats culers puguin gaudir-ne per sempre més com fan cada vegada que visiten el Museu a l’observar el trofeu que es va guanyar ara fa dos anys.

Tornar a dalt