fcb.portal.reset.password

Lozano contra Torras en una acció d'aquell cinquè partit de la final de l'LNFS de la temporada 2010/11 / FOTO: Arxiu - FCB

Després d’aquest divendres o del diumenge, qui sap, Sergio Lozano haurà viscut dues finals de l’LNFS al Palau. La primera (temporada 2010/11), la va viure amb la samarreta del Caja Segòvia, equip on hi jugava cedit pel FC Barcelona Alusport, i la segona la viurà aquest divendres o, en cas necessari, aquest diumenge amb la samarreta del Barça.

Records agredolços

Lozano té records agredolços d’aquella final. Malgrat saber que era jugador blaugrana ell es devia a l’equip amb el que jugava, Segòvia, i per això, perdre no li va caure molt bé: “Home, recordo que hi havia un ambient espectacular. Era la primera Lliga de la història que podia guanyar el Barça i el Palau era ple fins a dalt. Nosaltres ho vam donar tot, però aquell equip del Barça era molt equip, i al final vam perdre. Evidentment que em vaig empipar per perdre, però sí que és veritat que als minuts finals d’aquella final, vaig pensar que seria bonic viure allà quan portés la samarreta del Barça.”

Amb ganes de cantar campions al Palau

Lozano té molt clar que el pas que es va donar diumenge passat a Múrcia “va ser molt important, però no significa res encara”: “Tinc moltes ganes de ser i cantar campions al Palau, però no oblidem que davant tenim un tros d’equip que ens posarà molt difícils les coses. Primer, respecte cap al nostre rival i, després, a per totes. Segur que amb la nostra empenta, les nostres ganes i la força del Palau ens en podem sortir.”

El ‘9’ del Barça Alusport considera que amb l’afició que tenim, però sobretot, amb els Dracs... “tu jugues amb una marxa més i els rivals senten la pressió”: “El Palau és increïble quan està ple, però el que fan els Dracs és de traca... Són, de carrer, la millor afició que he conegut mai. No paren d’animar tot el partit. Quan nosaltres fallem, ells ens ajuden a aixecar-nos, quan marquem, encara ens fan més forts. Son els millors.”

Tornar a dalt