fcb.portal.reset.password

Wilde i Miguelín en un partit de la temporada passada / FOTO: Arxiu -FCB

El FC Barcelona Alusport tornarà a jugar una nova final, la tercera consecutiva de la Copa d’Espanya. Els de Carmona estan fent una molt bona competició anant de menys a més, però ara tindran els rival més dur i complicat que els podia tocar, El Pozo Múrcia, un conjunt que no ha tingut gaires problemes per superar Triman, primer, i Caja Segòvia, després, malgrat estar molts minuts empatats a un.

El matx, que començarà a les 20.45 hores (Barça TV, Esport3 i MarcaTV) serà la reedició de la final de l’LNFS de la temporada passada –que es van acabar enduent els blaugranes en un cinquè partit molt emocionant jugat a Múrcia- i també de la final de la Copa del Rei jugada a Antequera –i que els blaugranes també van guanyar (6-3).

Com arriba el FC Barcelona Alusport

Moralment reforçat, físicament força tocat. Els barcelonistes han anat de menys a més en la competició més atractiva. Després d’un primer temps d’aclimatació i control en el matx de quarts contra l’Umacon Saragossa, el Barça Alusport va signar un segon temps quasi perfecte. Ja a les semifinals, el fet de marcar tan d’hora en els dos temps –Wilde als 29 segons de la primera i Lin, als 16 de la represa- va ser determinant per superar un Santiago Futsal que sempre va anar a remolc.

Les notes negatives van ser les lesions d’Aicardo, que va patir un fort cop al turmell –ja havia estat lesionat setmanes abans–, i la d’Ari, que aquest matí serà examinat de nou, però que a hores d’ara és dubte. En el cas d’Aicardo, però, si la seva evolució durant la nit és prou bona s’espera que pugui jugar aquest vespre la final. Qui sí que no la jugarà és Igor, que segueix de baixa malgrat estar al costat dels seus companys donant-los suport. Al brasiler encara li resta una setmana ben bona de recuperació per tenir l’alta mèdica i esportiva.

El rival

Què podem explicar d’El Pozo que encara no se sàpiga? Els murcians són un equip fet, amb un entrenador que té les idees molt clares i jugadors de molta qualitat. A banda de la figura eterna del seu capità, Kike, els ‘pimentoneros’ tenen artilleria per donar i vendre. Començant per l’hàbil i elèctric Miguelín, passant pel jove Álex i acabant per un crac com Gréllo, molt difícil de superar en l’un contra un.

Tornar a dalt