19 títols, el llegat de Xavi Pascual

Vuit temporades i mitja després, Xavi Pascual diu adéu a la banqueta del primer equip del FC Barcelona Lassa de bàsquet. O, el que és el mateix, s’acomiada després de 8 anys, 4 mesos i 8 dies com a entrenador del Barça de bàsquet. També, dit d’una altra manera, un cop complerts 3.051 dies al capdavant del conjunt blaugrana.

Un període, el de Xavier Pascual i Vives (09/09/1972), en què s’han aconseguit nombrosos èxits com a màxim responsable de la secció. Els més importants, l’Eurolliga de París de l’any 2010, les quatre Lligues ACB sumades (2008/09, 2010/11, 2011/12 i 2013/14) i les tres Copes del Rei celebrades (2010, 2011 i 2013).

Però no només s’emporta els títols, en concret 19, sinó també la regularitat mostrada pels grups que ha dirigit. Es fa palesa en les 9 finals consecutives de la Lliga ACB que ha jugat amb el FC Barcelona, així com les sis de la Copa del Rei i les set finals, també consecutives, de Supercopa. A més, el tècnic català també ha participat en cinc Finals a Quatre de l’Eurolliga.

El seu inici, la temporada 2008/09

Pascual va iniciar la que seria la seva primera temporada sencera al capdavant del primer equip durant aquest curs. Ja havia agafat les regnes el 14 de febrer del 2008, en substitució de Dusko Ivanovic, i, contra pronòstic, va eliminar el Joventut de Rudy Fernández i Ricky Rubio a les semifinals de la Lliga ACB.

Però en la seva primera temporada sencera, el Barça va tornar a aixecar un títol que feia 5 anys que es resistia. El domini d’equips com el Baskonia a la Lliga ACB va quedar trencat per un Barça en què destacava el retorn de Navarro i Sada, així com les incorporacions de jugadors com David Andersen. A l’Eurolliga va acabar tercer a la Final a Quatre de Berlín.

I per fi, l’Eurolliga

La temporada 2009/10, possiblement, va ser la millor i amb més èxit del bàsquet blaugrana en l’etapa Pascual. Amb les incorporacions de jugadors com Pete Mickeal, Erazem Lorbek o Terence Morris, el conjunt blaugrana va guanyar la Lliga Catalana, la Supercopa, l’Eurolliga i la Copa del Rei. Només es va resistir la Lliga ACB, que es va tornar a quedar a Vitòria.

L’Eurolliga de París, però, ha estat el millor record de l’etapa de l’entrenador que ara deixa el Barça. Va ser aconseguida amb una superioritat incontestable, amb un joc lloat per tothom, fins i tot pels rivals. Així doncs, va ser un títol més que merescut.

Domini del bàsquet estatal

Durant les dues temporades següents, l’equip va seguir dominant el panorama del bàsquet estatal, malgrat que a Europa les coses no van anar tan bé. El curs 2010/11, el FC Barcelona, que va caure contra el Panathinaikos als quarts de final de l’Eurolliga, va començar guanyant la Supercopa, però també va assolir el títol de Copa i la Lliga. A l’ACB va superar amb claredat (3-0) un sorprenent Bilbao Basket. A la Copa del Rei, disputada a Madrid, el Barça es va imposar al Reial Madrid novament a la final.

Una temporada després, el conjunt barcelonista va tornar a revalidar el títol de Lliga, aquest cop contra pronòstic davant del Reial Madrid. Aquell campionat va quedar marcat per la cistella en l'últim segon del primer partit de la final ACB d’una de les incorporacions d’aquella temporada, Marcelinho Huertas. El conjunt blaugrana, a més, també va guanyar la Supercopa. A l’Eurolliga va arribar a la Final a Quatre d’Istanbul, però va acabar tercer.

El tram final

En aquests darrers anys al capdavant de l’equip, Xavi Pascual ha guanyat una Copa del Rei (a Vitòria, 2012/13), una Lliga (contra el Madrid, 2013/14) i una Supercopa Endesa (contra l’Unicaja, temporada 2015/16).

A més de jugar dues Final a Quatre de l’Eurolliga més (2012/13 i 2013/14), el Barça de Pascual ha seguit disputant gairebé totes les finals de les competicions estatals, tot i no poder assolir l’èxit. L’última, la d’aquesta darrera Lliga, contra el Reial Madrid, en el quart partit, després de proclamar-se campió de la fase regular.