Estan en el millor moment de la temporada. No hi ha millor manera d’encarar la Final Four de Milà que amb confiança, amb il·lusió i sabent que l’equip rutlla, que la maquinària està ben greixada. El triomf d’aquest dimecres a Múrcia per 72-84 ha estat una prova més de la consistència d’un Barça que s’ha exhibit en els tres primers quarts.
Eficàcia i joc fluid
En els primers vint minuts el Barça ha fet gran part de la feina. Tot i no haver agafat una renda decisiva, ha començat a agradar-se, a jugar bé, a trobar la millor opció en atac. I sempre, repartit. El primer protagonista ha estat Tomic; l’ha seguit Huertas, i també Lorbek, per acabar 20-26 al primer període. A més, la millor notícia ha estat la tornada de Juan Carlos Navarro a les pistes després d’un mes lesionat.
En el segon període l’esperit i la gana d’Hezonja han estat clau per agafar una petita renda de 10 punts (31-41). Pullen, amb un triple i una cistella inversemblant, ha agafat les regnes i al descans els de Pascual han marxat guanyant per vuit, 39-47.
Exhibició ofensiva
A la represa el partit s’ha trencat. Tot i que en el tram final el Múrcia ha escurçat les diferències al marcador, el Barça s’ha exhibit en atac gràcies a Nachbar, molt fi des de l’exterior. En defensa, els de Pascual també han estat agressius i tan sols han rebut 13 punts en deu minuts. Ante Tomic en el joc interior també ha fet feina, i els catalans han aconseguit una renda de vint punts en un vist i no vist per tancar el període (52-73).
Relaxació final
En l’últim període, i amb el partit trencat, l’UCAM s’ha encomanat als punts de Davis i als triples de Wood per reduir la diferència final. El fet que el Barça es relaxés una mica durant uns minuts i que el nivell dels de Nicola fos més alt ha acabat amb els locals guanyant el quart (20-11). Tot i així, el Barça no ha patit en cap moment pel partit i ha acabat guanyat per 12 punts, 72-84.
