FC Barcelona - R. Madrid: Desenllaç cruel (76-77)

Al Barça se li ha escapat una Copa del Rei que tocava amb els dits. Ha manat durant la primera part, amb una gran aportació col·lectiva i, després de la reacció blanca a la segona, ha pogut remuntar set punts de desavantatge en els dos últims dos minuts. Un 2+1 d’Oleson l’ha posat per davant a falta d’un atac. Sergio Llull tenia la moneda de la final, trepitjant la línia de tres, i li ha sortit cara. La creu, per a un Barça combatiu i orgullós, però penalitzat pels errors des dels tirs lliures. Un Clàssic majúscul.

Agressiu i concentrat ha aparegut el Barça al Martín Carpena. Seva ha estat la primera cistella, una esmaixada monumental de Tomic acompanyada per una falta poc esportiva de Rudy. A base de triples, el Madrid ha agafat embranzida (4-8, min 4). D’entrada, Lorbek assumia la responsabilitat anotadora blaugrana. El seu duel amb Mirotic era estel·lar. Entre l’eslovè i Tomic anotarien els deu primers punts culers (10-10, min 6).

El Barça s’imposava al pal baix, mentre que el Madrid es mostrava més encertat des del perímetre. Els dos equips empataven en tensió. El seu nivell defensiu era molt alt, concedint poques cistelles fàcils. Tot i que no havia anotat encara cap triple, el pitjor apartat dels blaugranes en el primer quart era, sens dubte, els tirs lliures (3/7). Tot i això, entre problemes amb el marcador electrònic, el Barça ha tancat el període vencent per 17-16, gràcies a una penetració d’Oleson.

Tots els homes de Pascual es mostraven molt ficats en el partit. La rotació funcionava. I un bon símptoma és que capturaven més rebots ofensius que els de Laso (27-24, min 14). Aquests, però, no fallaven des de la línia de personal. A més, Sergio Rodríguez feia de les seves, oferint ‘alley-oops’ espectaculars als seus pivots (28-31, min 16). L’equip trobava a faltar els punts de Navarro, molt ben defensat, i l’encert en triples en general. El primer -1/9 llavors- l’ha firmat Abrines al minut 17 (31-31).

El ritme de joc era elèctric. I finalment apareixerien els exteriors blaugrana. Nachbar i un crescut Abrines catapultarien el Barça abans del descans (42-38). Havia jugat molt bé les seves cartes.

A la represa, en dos minuts el Madrid ha pogut capgirar el resultat (44-46). Ara, els blancs es mostraven molt inspirats en atac. Rudy no perdonava. El marcatge asfixiant a Navarro i un parcial de 5-13 han fet trontollar el Barça (47-51, min 25). Ha estat Marcelinho Huertas el que ha aparegut per mantenir amb vida els culers. Les seves bicicletes màgiques i l’enduriment defensiu han restablert l’equilibri (53-53, min 27). S’havia superat una situació molt perillosa.

Engegava el quart definitiu amb tot obert (59-60). Saltaven espurnes a la pista. En l’última acció del tercer període, Tomic i Slaughter havien rebut una tècnica. Era la tercera personal del màxim anotador del Barça, que s’ha assegut a la banqueta. Dorsey, el seu substitut, s’ha associat bé amb Huertas en una fase amb alternatives (62-62, min 32).

No l’afavoria haver comès la quarta falta a set minuts i mig del final. Tampoc l’esforç acumulat. A part, Mirotic havia agafat el timó madridista enmig del desencert global. Cada atac era vital. Dos tirs lliures errats per Navarro i una safata de Rodríguez obrien una petita escletxa que se sentia més gran (64-68, min 36). A continuació, un triple de Mirotic a falta de dos minuts semblava sentenciar (64-71).

Però no es rendiria mai el Barça. Amb un triple d’Oleson i una cistella de Marcelinho entre tirs lliures blancs s’ha arribat als últims 23 segons amb 73-75. Llavors l’equip recuperaria la pilota i Oleson s’apuntaria un 2+1 amb gust de glòria. Llull n'hi privaria a l’última dècima.