La millor competició d’Europa ha tornat al Palau. No ha estat un partit brillant, un partit dels que enamora, però ha acabat amb victòria, que en els inicis de competició és el que compta. A poc a poc el Barça anirà creixent com a equip i de ben segur que la millor versió dels de Pascual es veurà aviat. Aquest dijous, contra el Partizan de Belgrad, l’equip ha sabut guanyar un partit enrevessat que segueix carregant de confiança un conjunt cridat a fer grans coses (67-60).
Poca anotació
Els primers vint minuts han estat de tempteig. La bona defensa sèrbia s’ha fet molt evident amb la zona 2-3 i cada minut ha costat més als blaugranes, que han anotat 17 punts en el primer quart i 11 en el segon. La millor notícia, però, és que la defensa dels de Pascual segueix sent excelsa i permet superar moments dolents i de debilitat. Dorsey, amb el seu joc vistós i generós, s’ha fet seva la zona i ha estat el millor dels catalans en el primer acte.
Amb força i talent
En el segon temps, tot i que el nivell d’anotació no ha estat gaire alt, el FC Barcelona ha sabut trobar més espais i s’ha encomanat al talent de Papanikolaou i a la força de Dorsey per marxar en el marcador (31-26 i 43-38). Lampe ha ajudat amb dues cistelles de qualitat, però el triple que ha fet esclatar el Palau l’ha fet Navarro ja en l’últim quart. L’encert del capità ha suposat el 50-42, un avantatge prou important tal com ha anat el partit.
Amb el partit pràcticament trencat –de nou amb Dorsey intimidant-, Abrines ha anotat un triple que ha donat 10 punts de marge (56-46). El Partizan, però, ha tornat als orígens i ha situat en pista una zona 1-3-1 que ha fet mal al Barça, perquè la confiança agafada a la pista del darrere s’ha convertit en encert des de 6,75 (59-54 min.36).
En els últims compassos els de Pascual han sabut jugar amb l’avantatge, amb l’experiència, i tot i l’esforç final serbi s’han acabat enduent el partit a casa amb el 67-60 definitiu.
