fcb.portal.reset.password

Wallace, en una acció contra el Madrid. FOTO: Olimpia Milano

CJ Wallace no va deixar indiferent ningú durant les dues temporades que va defensar la samarreta del FC Barcelona (2011-2013). L’aler pivot nord-americà, que va jugar com a blaugrana amb passaport congolès, juga aquesta temporada a l’Armani Milà, que visita aquest divendres el Palau Blaugrana (20.45 h) en la que serà la sisena jornada del Top 16 de l’Eurolliga. Wallace, que sempre es va implicar molt i lluitava cada pilota al límit, ens parla de la seva experiència a Catalunya i al Barça.

Quins records té de Barcelona?

És el millor lloc per jugar a bàsquet a Europa. No en tinc cap dubte. La ciutat és genial, perquè trobes tot el que vols i necessites. Tens platges, veus el mar i a més jugues al millor Club d’Europa. El Barça té la millor organització.

Al Barça va guanyar una Lliga, una Copa del Rei i una Supercopa.

Sí, vam tenir dos anys bons, tot i que les lesions no ens van respectar gens. Durant el primer any Ndong va arrossegar problemes i en aquesta última temporada, en el tram final, Navarro, Lorbek i Jawai van patir molt. Va ser una pena no poder superar el Madrid en les semifinals a Londres i encara ho va ser més la temporada 2011/2012, en què només vam perdre un partit i un va ser a la Final Four. A la Lliga recordo amb especial il·lusió el quart partit de la final de l’ACB 2011/12 a Madrid, després de perdre contundentment el tercer i vam acabar sent campions.

Amb què es queda del Barça?

Amb la seva gent. Del primer a l’últim. Els jugadors, els tècnics, la gent..., sens dubte que van ser dos anys genials perquè tots anaven a l'una, ningú era egoista i tots volíem el mateix.

Què em pot dir de Xavi Pascual?

És un gran entrenador, li tinc un gran respecte. Em va ajudar molt i és l’entrenador que millor prepara els partits. Compta amb molts sistemes, més de 100, i has de ser intel·ligent per poder-los interpretar. No és fàcil gestionar una plantilla com la del Barça i ell ho fa molt bé prenent decisions.

Ara juga a Milà. Com s’ha adaptat?

Bé, molt bé. És cert que ara plou cada dia i això no m’agrada –somriu-, però t’acostumes. És una gran ciutat, amb molta moda, i la seva història, però a Barcelona veies el sol pràcticament cada dia.

El seu equip ha anat de menys a més a Europa des que hi és Hackett.

Correcte. És un grandíssim jugador, un base-escorta que pot fer de tot i el més important: no és gens egoista, que és molt important. Sap passar la pilota i ara cada cop estem millor, ens hem acoblat tots els jugadors nous i tenim un marge de millora molt gran.

Aquest cap de setmana, però, van caure a quarts de la ‘Coppa’ i jugaven a casa.

Ha estat molt dur. Guanyàvem per una àmplia diferència i vam acabar perdent contra l’equip que va ser el campió. Jugar contra el Barça després d’una derrota així té dues lectures: podem rescabalar-nos i demostrar que som un gran equip o també pot ser que ens afecti. Crec que no serà així, perquè estem entrenant-nos molt bé.

En el Top 16 estan en una gran posició i han guanyat grans rivals.

Vèncer l’Olympiacos per gairebé 30 punts va ser impressionant. El pavelló va estar impressionant i la gent va gaudir molt. També vam vèncer el Fenerbahçe i ara ens hem de creure que podem arribar molt lluny, que tenim talent i que tenim un gran marge de millora.

Tornant al Palau. Té ganes de tornar-hi i veure la seva antiga afició?

És clar! No puc esperar. Quan vaig anar a Madrid, a la primera fase, la gent em va xiular molt. Això és que ho vaig fer bé a Barcelona –diu entre somriures-. Crec que la gent del Palau té un bon record de mi. No anotava gaires punts, però em vaig deixar l’ànima a la pista.


Tornar a dalt