fcb.portal.reset.password

Els jugadors, al mig de la pista al final del partit (Foto: Àlex Caparrós-FCB)

El Barça Regal ha suat l'estrena en la Supercopa Endesa però s'ha endut el triomf contra un combatiu Madrid. Tot i patir i haver de remuntar set punts de màxima diferència en contra, els de Pascual jugaran per la defensa del títol contra el Baskònia.

El primer sempre és el més difìcil. I el Barça Regal, que havia començat força bé la semifinal contra el Reial Madrid, ha hagut de tornar a començar després del tercer quart, en què els de Pablo Laso havien capgirat el marcador, per endur-se la victòria i poder jugar demà (18 h, Teledeporte) per intentar reeditar el títol de la Supercopa per tercer any consecutiu. Serà contra el Caja Laboral. Tots dos són els únics equips que acumulen les Supercopes.

Sota control

L'ambient s'ha refredat a Miribilla. Amb l'eliminació del Bizkaia Bilbao Basket, el públic que s'ha quedat a veure la segona semifinal, i ha seguit l'evolució del joc com si es tractés d'un partit de tennis. Tot i això, alguns aplaudiments han trencat el silenci, sobretot amb jugades dels blaugranes. El Barça Regal ho ha fet fàcil per començar. Amb combinacions directes, buscant la connexió exterior-interior, el 6-0 inicial ha posat un coixí força útil per dominar el marcador.

Martynas Pocius, per part blanca, ha estat l'home més actiu. Amb sis punts en el primer quart, l'aler lituà ha mantingut viu un Madrid que semblava que es mostrava indecís.

Les rotacions a les dues banquetes han regenerat un partit que el Barça Regal havia deixat amb 12 punts de diferència a favor en començar el segon període. Als de Pascual se'ls ha vist amb ganes de córrer, de moure's... tant en tres recuperacions consecutives de l'equip –Navarro ha fallat dos llançaments triples però la resta dels homes han anat a buscar el rebot i l'han aconseguit, malgrat que no han obtingut premi– com en penetracions per intensitat que s'han guanyat un 2+1, una de les quals ha firmat Chuck Eidson.

Més per sensacions que per matemàtiques, el Barça continuava menjant la moral al Madrid. Però no val a badar. Un parell d'errors en defensa han permès als blancs encadenar un parcial de 0-5. I abans d'arribar al descans, un triple i un tir addicional (no convertit, però) de Llull ha deixat el resultat en 35-33. I encara sort, perquè el mateix Llull ha agafat el rebot i ha pogut tornar a llançar de tres, sense encert.

Remant a contracorrent

Un triple de Carlos Suárez al minut d'haver arrencat la segona part ha donat el primer avantatge al Madrid (37-38), superat amb un altre llançament de 6,75 de Wallace, i replicat per Martynas Pocius també des de lluny. Per tant, 42-42, més de 17 minuts per jugar i tot començant de nou.

Amb més duresa en cada acció, el partit ha entrat en una fase ben diferent. De seguida, els blaugranes han acumulat cinc faltes, facilitant al rival l'opció d'augmentar la diferència a través dels tirs lliures.

Navarro, molt ofegat i desencertat, ha tornat a la cadira. Però ni La Bomba ni els seus companys han trobat més eficàcia en el tir exterior. En canvi, el Madrid ha arribat al 46-53 amb un triple de Jaycee Carroll.

Els blaugranes, encallats en atac i despistats en defensa, han obert els darrers 10 minuts amb un 52-58 en contra.

Dues cistelles de Juan Carlos Navarro han promès un darrer quart igualat. Però faltava un punt de 'feeling'. El Madrid tampoc ha anat molt sobrat en aquest sentit, tot i que comptava amb una diferència a favor i el rellotge corrent cap al zero.

Esgarrapant els punts amb paciència, i fe, moltíssima fe, el partit s'ha situat amb empat a 65 quan quedaven dos minuts i mig per al final. Una cistella 'made in' Navarro, dos tirs lliures de Lorbek i dos més de Marcelinho han avançat els blaugranes, per fi, molts minuts després (28 per ser exactes).

Amb la clau del partit a les mans, doncs, el Barça Regal no ha perdonat. Ndong no ha anotat però el rebot ofensiu de Chuck Eidson ben val una classificació per a la final. L'escorta nord-americà ha assegurat des dels tirs lliures el 70-65. Pablo Laso, llavors, ha demanat temps mort quan restaven 39 segons per a l'acabament del partit per intentar l'impossible, i encara hi ha hagut un pèl d'emoció... però res que evités el triomf blaugrana.

Tornar a dalt