Anna Boleda: “Cada vegada que feia un pas en la recuperació, portava dolços per celebrar-ho”

“Boleda què fas?”. Aquestes van ser les primeres paraules que la capitana del Barça de Bàsquet femení va sentir després de trencar-se el tendó d’Aquil·les. Les va pronunciar el que llavors era tècnic del Barça, Mateo Rubio, el matí del 18 d’octubre del 2017. Sorprès perquè l'experimentada jugadora va caure a terra, va fer la pregunta. Després la història ja la coneixem. Prop d’un any fora de les pistes i havent de capitanejar l’equip des de la banqueta. Ara però, Boleda tornar a ser un referent fora però també dins del parquet.

Que és el primer que li ve al cap quan pensa en la lesió?

A.B: Penso la família, els amics que han estat al meu costat omplint les estones mortes, que en són moltes, penso també en els metges i els “fisios” que m’han ajudat a tornar al parquet. Ha estat una època molt dura però que també ha tingut la seva part positiva.

Havia patit mai una lesió tan llarga com aquesta?

A.B: No, les lesions que havia tingut eren de parar uns dies o de fer treball específic durant un temps. He experimentat que és tenir dependència i necessitat de jugar.

Com s’ho va fer per aguantar les ganes?

A.B: Recordo que els primers dies jo estava a casa i quedava amb els amics per anar a jugar i de sobte recordava que no podia ni caminar... Realment costava per això cada passa que fas durant la teva recuperació és una festa.

Ho celebrava amb les companyes?

A.B: De fet, quan anava a fer la rehabilitació cada vegada que fèiem un pas cap endavant portàvem dolços per celebrar-ho. Quan et treien les crosses, dolços. Quan podies fer una sessió de bici, dolços. I cada petit pas que fas és un èxit. Et fa molta il·lusió, fins i tot es crea com una mica de rivalitat amb els companys que també estaven lesionats.

Què té de bo lesionar-se i passar-se una temporada fora de la pista?

A.B: Sóc de les que pensa que sempre hi ha una part de la qual podem aprendre, fins i tot d’una lesió. Durant el temps que vaig quedar fora del terreny de joc vaig aprendre a veure el bàsquet des d’una manera diferent, mai havia viscut l’esport que tant m’estimo des de fora. Quan ets a la banqueta sents coses i veus coses que quan ets dins no ets capaç d’assimilar, i això és un aprenentatge que m’emporto.

I aquest aprenentatge ha fet evolucionar a Anna Boleda?

A.B: En una part sí, crec que hi ha una versió 2.0 de l’Anna Boleda, perquè he après a veure el bàsquet des d’un punt de vista diferent. Així i tot, la primera versió, la de jugadora, pesa molt més. De fet, quan tornes a la pista, costa molt recordar allò que podies veure des de fora i que semblava tan fàcil. A més, encara em costa perquè el meu cost no m’està deixant.

Encara no està recuperada del tot?

A.B: Estic perfecta de la lesió, no em fa gens de mal el tendó. Però em falta ritme de competició i crec que tinc marge de millora.

Precisament, parlant d’aquesta temporada. Com veu l’equip?

A.B: Hi poso molta confiança en aquest grup. Sempre que m’ho pregunten dic el mateix: tenim moltes ganes de treballar. Si seguim així, podem estar a dalt, però també crec que cal veure quin caràcter tindrà aquest equip. Si som capaces de sobreposar-nos quan vinguin mal dades, estic convençuda que aniran les coses bé.

Parlem també d’aquest dissabte, el Cerdanyola. Com veu aquest rival?

A.B: És un equip nou a la categoria, crec que això és un avantatge que tenim respecte elles. Elles van demostrar a Copa que són un equip a tenir en compte, però crec que si nosaltres fem el nostre joc, podrem sumar una nova victòria.