Tottenham – FC Barcelona: Messi enamora Wembley (2-4)

Wembley sempre ha estat especial per al FC Barcelona. I aquest dimecres ha tornat a demostrar que la relació entre els blaugrana i l’estadi londinenc segueix forta. Perquè els d’Ernesto Valverde han aconseguit sumar el triomf contra el Tottenham, en la segona jornada de la fase de grups (2-4), gràcies als golassos de Coutinho, Rakitic i Messi que permeten sumen ja sis punts en la classificació del grup B.

Un partit, el 300 del Barça en la màxima competició europea de clubs, que a banda dels tres punts també ha portat una altra xifra destacada. I és que els catalans han aconseguit superar els 600 gols a la Champions, 59 anys després del debut oficial. El protagonisme d’aquesta acció ha estat Ivan Rakitic, que ha fet la segona diana del Barça amb un autèntic golàs, una obra mestra després d’una jugada amb participació de Messi, Suárez, Coutinho i el mateix migcampista croat (0-2, min 28).

Un inici fulgurant

Però si un futbolista ha estat determinant ha estat el de sempre. Messi va avisar, en el seu primer discurs com a capità, que la Champions era un títol que el Barça volia. I pel que s’ha vist sobre la gespa de Wembley, està clar que l’argentí està endollat. Més 10 que mai, i exercint de líder, ha jugat a les mil meravelles. Seva ha estat la passada llarga que Jordi Alba ha aprofitat per cedir l’esfèrica cap a Coutinho, que ha fet el primer gol de la nit amb un xut potent, llunyà i matiner (0-1, min 2) després d’aprofitar la sortida de Lloris. El gol de Rakitic, menys de mitja hora després, ha tornat a moure el marcador, que ha reflectit la superioritat ofensiva i defensiva amb el 0-2. Perquè la defensa s’ha mostrat sòlida, el mig del camp ha fluid, la davantera ha estat efectiva i Marc-André Ter Stegen ha estat encertant. I és que l’alemany, amb una aturada espectacular, ha ajudat a enviar el partit al descans amb el 0-2 després d’un rebot que l’ha pillat a contrapeu, però que ha corregit perfectament (min 32).    

El Tottenham busca la sorpresa

No ha trigat gaire Leo Messi en tornar a trepitjar amb força la gespa de Wembley. En menys de cinc minuts, de fet, s’ha topat dues vegades amb el pal. Malauradament, però, la qualitat del Tottenham ha aparegut i Kane, amb un xut lluny de l’abast de Ter Stegen, ha pogut reduir distàncies (1-2, min 52). Un gol que ha esperonat els de Pochettino, perquè tot i que Leo Messi, ara sí, ha pogut batre Lloris, després de l’enèsima assistència de Jordi Alba, els anglesos no s’han rendit. Jugant més en atac, Lamela ha tornat a acostar-los en el marcador, amb una rematada que s’ha topat amb el cos de Lenglet i ha despistat Ter Stegen (2-3, min 66) per abocar el partit a un final d’infart.

Però Messi brilla i sentencia

Qui finalment s’ha emportat l’alegria i el triomf ha estat el Barça. Perquè? Perquè Messi ha aparegut de nou per tancar el resultat. Primer en defensa, baixant a robar l’esfèrica a la frontal de l’àrea pròpia. Després amb una cursa i una recuperació en atac, que ha propiciat una mica de descans. Posteriorment, quan s’ha quedat sol davant Lloris i no ha perdonat després de rebre una nova assistència d’Alba –Suárez l’ha deixat passat com ja havia fet en el tercer gol visitant. El somriure que se li ha dibuixat ja ho deia: era la felicitat de sumar una victòria que cura les petites ferides dels darrers partits. I quina millor manera de fer-ho que a la Champions. I en un estadi tan meravellós com Wembley.