fcb.portal.reset.password

Robert Fernández, durant la seva etapa com a futbolista del Barça / ARXIU - FCB

[[DES_1]]La pèrdua de la final de la Copa d’Europa del 1986 davant l’Steaua de Bucarest ha estat un dels cops més dolorosos mai entomats pel Barça. Ho tenia tot a favor per guanyar la primera, però la tanda de penals transformaria la il·lusió en una depressió densa. Un dels primers que va arribar amb la intenció de regenerar l’equip va ser Robert Fernández, procedent del València. L’entrenador Terry Venables ja l’havia intentat fitxar la temporada anterior. El migcampista cridava l’atenció per la potència física, el caràcter, la polivalència i la bona arribada des de la segona línia. Era un bon rematador i dominava el joc aeri.

Del principi a la fi de la seva etapa blaugrana seria indiscutible en les alineacions. Tenia un avantatge: coneixia bé el Club i la ciutat de la mà de l’històric Josep Seguer, membre del Barça de les cinc Copes, i el seu tècnic de juvenil al Vila-real. “A Barcelona era com a casa, tenia bons amics de la selecció a l’equip i l’entrenador va apostar moltíssim per mi”, assegurava Robert a la REVISTA BARÇA de l’abril del 2013. Tot i que acabava de superar una lesió força greu amb el València, el seu rendiment va ser elevat des del primer moment. En poca consonància amb el de l’equip, que va sumar dues temporades de pocs èxits i molts problemes extraesportius. Com el que va desencadenar el Motí de l’Hesperia, l’abril del 1988. Pràcticament tota la plantilla, amb el suport de l’entrenador Luis Aragonés (substitut de Venables), va sol·licitar la dimissió de la Junta per un conflicte amb els pagaments a Hisenda dels contractes d’imatge dels jugadors. Explicava Robert: “Va ser una experiència molt desagradable, que no desitjo a cap jugador. Es va crear una situació molt dolenta entre els membres de l’equip i la directiva. Va marcar el grup. Molts companys van sortir del Club malament sense merèixer-ho. El 70% va marxar i va ser molt trist”.El 1988, amb Johan Cruyff canvia el futbol, els plantejaments són diferents i es necessita temps
El valencià seria dels pocs que entraria en els plans del nou entrenador, Johan Cruyff. De fet, el Barça rebutjaria una oferta del Tottenham de Venables per ell (i més endavant una altra de l’Inter de Milà). Així es va viure la revolució futbolística des de dins: “Amb Johan canvia el futbol, els plantejaments són diferents i es necessita temps. L’assimilació va ser un procés lent i difícil. S’havia de variar una manera d’entendre el joc, amb la línia de tres defenses, el porter jugant amb el peu, sortida des del darrere, extrems oberts... I alhora havíem de guanyar partits i títols. Havies d’estar molt concentrat en la feina, va ser una experiència molt gratificant”.

El paper de Robert continuava sent principal. Va quedar palès a la final de la Recopa a Berna contra la Sampdoria (1989). Al minut 4, al segon pal, despenjava una centrada de Lineker des de la dreta i Salinas rematava al fons de la xarxa el primer dels dos gols que donarien el títol al Barça. El primer de la nova era. Deia el migcampista que allò “va donar forces per creure encara més en el que l’entrenador volia”. A la Lliga, el frec a frec amb el Madrid de la Quinta del Buitre pujava de to. Robert era dels que no s’arronsava davant de ningú. Són recordats els seus xocs amb Míchel, curiosament el seu company d’habitació a la selecció espanyola. Els blaugranes van avançar els blancs definitivament guanyant-los per 2-0 la final de Copa de Mestalla del 1990.

Adéu en plena pretemporada

El Dream Team s’enlairava, però un dels seus presumibles referents es va quedar a terra. Després d’una gira al Japó, el Barça continuava la preparació de la nova temporada a Holanda. Allà es va detonar la bomba. Robert no volia esperar més una millora contractual aparaulada des de feia anys i va tornar a casa. Una decisió amarga i que, passat tant temps, encara li costava de narrar: “Arriba un moment en què els jugadors demanen coses i si el Club no respon es pot trencar la corda. N’hi ha que ho solucionen però jo no vaig poder o saber arribar a un acord. Va sortir l’opció del València, en què el Barça també feia una magnífica operació, i vaig marxar”. Afegia: “Ni jo m’ho esperava, tot es va precipitar a l’estada a Amsterdam perquè el València ho volia tancar ràpid i va pagar la clàusula. Crec que el Barça es pensava que no marxaria, però sóc una persona de paraula”.

La transacció, que va deixar a les arques del club blaugrana el triple del que havia costat el de la Plana Baixa, va agafar tothom per sorpresa. Fins i tot a un Cruyff que no entenia l’elecció. “No era un motiu esportiu, jugava sempre”, aclaria.

Mentre l’equip de somni assolia cotes inexplorades, Robert Fernández va jugar cinc anys en un València un esglaó per sota del Barça i el Madrid. Posteriorment, ja reciclat com a defensa, tornaria al Camp Nou amb la samarreta del Vila-real. La seva vida ordenada i la intel·ligència tàctica li van permetre jugar a l’elit fins als 39 anys, quan es va retirar al Còrdova per culpa d’una lesió, l’any 2001.

Mai s’ha allunyat gaire del futbol. Va treballar a la secretaria tècnica del València i de l’Atlètic de Madrid, a la coordinació de la base xe i va ser entrenador del Còrdova, l’Oriola i l’Alzira. Resident a Rocafort (València), ningú li treu llargues escapades setmanals amb la bicicleta. A més, ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació, juga al futbol indoor amb els veterans i, quan l’agenda li ho tolera, participa en els campus de l’FCBEscola. Darrerament  era delegat a Catalunya d’una empresa de representació. Sempre s’ha identificat amb els colors blaugrana i visitava Barcelona gairebé cada setmana. La ciutat que va deixar amb el 1990 en ple llançament. N’era conscient: “Aquell equip era molt bo, una delícia veure’l jugar. Moltes vegades t’adones de les coses quan no les tens o des de la distància”.


Robert Fernández i Pep Segura [CAT] por fcbarcelona


Robert Fernández: records de la seva etapa al... por

Les dades

Nom: Robert Fernández Bonillo
Data de naixement: 5-7-1962
Lloc: Betxí (Castelló)
Temporades al Barça: 1986-90
Partits: 247
Gols: 66
Títols: 1 Recopa (88/89) i 2 Copes del Rei (87/88 i 89/90)

Tornar a dalt