fcb.portal.reset.password

Messi, celebra un dels tres gols que li va marcar al Sevilla / MIGUEL RUIZ-FCB

Quatre gols, per empatar, o més. Aquesta és la fita que ha d’assolir el Barça dilluns al Camp Nou si vol aixecar la Supercopa d’Espanya després de la derrota d’aquest divendres. L’Estadi ha viscut nombroses remuntades històriques: una d’aquestes, la nit del 21 d’agost del 2010, en què el Sevilla va ser el rival i Messi, l’artífex d’una gesta que va donar la novena Supercopa d’Espanya al Club.

El Sevilla remunta a l’anada i el Barça, a la tornada

Una setmana abans de la gesta el Ramón Sánchez Pizjuán va acollir el partit d’anada, i el Barça va colpejar primer amb un gol d’Ibrahimovic als vint minuts. A la segona part, però, els blaugranes van ressentir-se del desgast físic i els andalusos van capgirar el marcador en poc més de vint minuts. Luis Fabiano i Kanouté, amb un doblet, van establir el 3-1 definitiu i obligaven el Barça a remuntar.

Dit i fet. Una setmana més tard l’Estadi va respondre a la crida del vestidor i la gesta es va realitzar. El Barça va retallar distàncies als catorze minuts gràcies a un gol de Konko en pròpia porta, però l’èxtasi va arribar deu minuts després. Messi, amb un xut ras, va superar Palop i, d’aquesta manera, va capgirar la final cap al bàndol culer. La remuntada no va acabar aquí, i el ‘10’ va ampliar diferències just abans del descans anotant el 3-0 amb la cama dreta. El 4-0 definitiu va arribar sobre el xiulet final. Un gran jugada col·lectiva es va culminar amb el hat-trick de l’argentí. La remuntada era una realitat, i la Supercopa d’Espanya es va quedar a casa.

Dels onze títols, només una derrota en el partit d’anada

Onze partits, vuit victòries, dos empats i una derrota. Aquest és el balanç de resultats dels partits d’anada de les finals de Supercopa d’Espanya que el Barça ha guanyat. Les victòries van arribar enfront l'Atlètic de Madrid, en tres ocasions, l'Athletic Club, en dues, el Saragossa, el Betis i l'Espanyol. El 2-2 davant el Madrid l’any 2011 i l'1-1 envers l’Atlètic de Madrid dos anys més tard són els únics empats. Finalment, l’única derrota va arribar al Ramón Sánchez Pizjuán.


Tornar a dalt