fcb.portal.reset.password

Luis Suárez, Messi i Neymar Jr, el millor trident de la història del Barça / MIGUEL RUIZ - FCB

Aquest és un exercici gairebé de futbol ficció. Un mostratge amb alt risc de caure en la injustícia per l’absència de jugadors cabdals en la història del FC Barcelona. Al rectangle següent (pots fer clic a la imatge per ampliar-la) s’hi troben les que es podrien considerar les millors tripletes atacants de l’Entitat de tots els temps, i s'ha cercat un equilibri entre els noms, els gols i els títols en una temporada concreta. Una raó fonamental per parlar de ficció, o fins i tot de possibles injustícies, se centra en el fet que els tres puntes a l’esquema del Barça no estan especialment ben definits fins al 1988, amb l’arribada de Johan Cruyff a la banqueta. Abans, el dibuix tàctic variava en funció dels gustos de l’entrenador de torn. Això sí, a la primera meitat del segle XX el més habitual era veure equips amb fins a cinc atacants. Llavors la mitjana golejadora era desorbitada, per culpa d’autèntics trencaxarxes com Alcántara, Samitier, Escolà i Mariano Martín. Aquí el propòsit és escollir només tres futbolistes d’aquells equips amb cinc ariets que es recitaven de memòria.

Tres són minoria

Jordi Vila va ser el tercer màxim golejador del llegendari Barça de les Cinc Copes del 1952, només superat per Kubala i César. Així doncs, no s'hi poden encabir homes com Basora o Manchón, juntament amb Moreno –titular la temporada següent–, immortalitzats a la cèlebre cançó de Serrat. Més endavant Helenio Herrera va tenir a les seves ordres Evaristo, Eulogio Martínez i el gallec Luis Suárez, responsables de 68 gols el curs 1959/60. Eren tan sols tres estrelles d’una de les millors davanteres de la història del Club, que també comptava amb un veterà Kubala, Kocsis, Czibor i Tejada.

Després d’una dècada de joc alegre, a partir dels 60 les defenses van guanyar pes al futbol mundial. Hi va haver excepcions, sobretot amb accent holandès. Així, al Barça de Rinus Michels l’efectivitat de Cruyff, Sotil i Marcial la temporada 1973/74 va deixar fora Rexach i Asensi de la hipotètica tripleta ideal de la consecució d’aquella Lliga.

És una tradició mai extingida, doncs, la presència d’una avantguarda colossal al conjunt blaugrana. Tot i això, a vegades no ha ofert el resultat esperat. Per exemple, del 1982 al 1984 el Barça va poder fer coincidir Bernd Schuster i Diego Armando Maradona a la seva plantilla. Entre lesions i malalties, pràcticament no van convergir i 25 gols és el balanç comú de la seva temporada més realitzadora. Val a dir que cap dels dos eren concebuts com a homes gol.

El dibuix tàctic del Barça s’estabilitza amb els tres puntes a partir de l’any 1988

Com s’apunta amb anterioritat, quan més factible és la comparativa dels tridents és a partir dels anys 90. És una època en què el Barça reforça la idea d'aconseguir els millors davanters del moment, i al voltant del punta exuberant, com Romário o Ronaldo, apareixen extrems o cracs decantats a la banda senzillament extraordinaris, com és el cas de Stóitxkov, Figo i Rivaldo. Si abans sorgia una tripleta ofensiva memorable cada dècada, ara el temps és menys espaiat. Les xifres anotadores tornen a enfilar-se.

Messi com a fil conductor

I així s’arriba a l’eclosió de Leo Messi. El que segurament és el millor jugador mai vist serviria com a fil conductor de quatre davanteres dignes de ser recordades. De Ronaldinho a Neymar Jr. Ningú com ell ha estat capaç d’enllaçar generacions de futbolistes monumentals al davant. Als inicis competia amb Giuly per fer-se un lloc al costat de Ronnie i Eto’o la temporada 2005/06, la de la segona Copa d’Europa a París. Poc més tard ja era el referent indiscutible dels equips guanyadors de la Lliga de Campions a Roma (2009) i a Wembley (2011).

Ningú com Leo Messi ha estat capaç d’enllaçar generacions de futbolistes a la davantera

El trio que formava Messi amb Henry i Eto’o era fins no fa gaire l’únic que havia assolit els 100 gols oficials en un any. La irrupció de Neymar i Luis Suárez acompanyant el ‘10’ ha polvoritzat tots els registres. Malgrat que l’uruguaià es va perdre els dos primers mesos de competició per sanció, entre els tres van firmar 122 dianes la temporada 2014/15. Un rècord mundial. És, numèricament, el millor trident de la història del Barça.

Tornar a dalt