fcb.portal.reset.password

Aleix Vidal, durant l'entrevista / MIGUEL RUIZ-FCB

La història d’Aleix Vidal amb el FC Barcelona no és la d’un amor a primera vista. Més aviat és la consolidació d’una relació viscuda a distància, a foc lent, després d’un primer flirteig que no va acabar de sortir bé. Han calgut molts esforços -més d’una dècada en 12 equips diferents- perquè tots dos unissin forces ara.

Cal remuntar-se fins al 2001 per trobar aquell primer contacte. Aleix Vidal tenia només 11 anys quan va despertar l’interès del club blaugrana, que va incorporar-lo per a l’Infantil B, on tindria Jordi Alba com a company. Aquella primera estada al Club s’emmarca després d’haver despuntat al CF Valls, equip ubicat a només set quilòmetres del seu Puigpelat natal. “Al meu poble només hi havia una pista de futbol sala de ciment, però no jugàvem mai allà. Jugàvem a la plaça, davant d’una porta... Quan ets un nen, qualsevol cosa et serveix”, recorda ara.

La seva podria haver estat la història d’un nen prodigi, que amb 11 anys aterra al Barça per acabar triomfant anys més tard al primer equip. La vida, però, de vegades presenta obstacles que cal anar superant. “Ara ja no, però llavors es creia que el que necessitava el Club era gent d’una mida més gran, jugadors més alts”, explica, sobre els motius del seu adéu del planter culer.Sóc una persona lluitadora i mai vaig tirar la tovallolaDesprés vindrien molts anys de picar pedra. L’equip següent seria el Cambrils, des d’on tornaria a cridar l’atenció d’un gran, aquest cop el Reial Madrid. “Una persona vinculada al Madrid em va veure, em van fer una prova i em van fitxar. Va ser la meva primera experiència lluny de casa. Vaig viure un any sol allà, en una residència que tenia el Club. Des del primer moment sabia que al Madrid era gairebé impossible que triomfés”, reconeix.

Va ser una temporada difícil per al tarragoní, cada cop més consolidat com un jugador de banda, després d’haver estat fins llavors un jugador eminentment ofensiu: “Durant l’any no estava jugant gaire i vaig tenir converses amb el meu pare perquè volia tornar abans cap a casa. Finalment, el Madrid volia que continués i van oferir feina també als meus pares. Jo pensava, però, que el millor per a mi i per a la meva família era que no es moguessin d’on eren. No era necessari fer aquest sacrifici. No eren unes quantitats per mobilitzar tota la família”.

Vida més enllà del futbol

Seguiria al Madrid una nova estada al Cambrils i posteriorment una etapa al juvenil del Reus. És durant aquesta època quan Aleix Vidal dedica el seu temps lliure a fer els mòduls de Formació Professional d’Electricista i Fontaner. “Mai he estat una persona amiga dels estudis i en aquestes categories, tan jove, no guanyes gaires diners i has de buscar alternatives per poder fer les coses que t’agraden”, raona. Afortunadament, el futbol li concedeix una nova oportunitat.

Disposa de minuts al primer equip del Reus, llavors a Tercera, i acaba fitxant per l’Espanyol. Des d’allà va cedit primer al juvenil de la Damm i, un any més tard, al Panthrakikos de la Superlliga grega, el seu debut en una categoria de més alt nivell. Té 17 anys i és el seu vuitè equip. “No era un Primera com els d’aquí, però aquella experiència, tot i no jugar gaire i viure un altre cop sol, em va servir per agafar molta maduresa personal”, explica.

El 2009 Aleix Vidal decideix no seguir a l’Espanyol, que l’havia cedit durant dues temporades consecutives. Espera una proposta millor, però acaba recalant a la Pobla de Mafumet, filial del Nàstic. “Li he d’estar molt agraït a Santi Coch, l’entrenador de la Pobla, perquè va esperar-me i va fer un gran esforç per mi. Jo volia veure si sortia quelcom millor, però no va ser així”, reconeix sense que li caiguin els anells. Va ser un bon any per a ell: “Em van sortir bons partits i vaig acabar entrenant i debutant amb el Nàstic a Segona A, que ja és una divisió molt forta”. Malauradament, pateix un nou revés en ser descartat pel primer equip per a la temporada següent.

El seu bon paper durant tot aquell curs, però, havia tingut recompensa. S’incorpora al Mallorca B, on signa un altre bon any, pas previ al seu fitxatge per l’Almeria. Si hi ha un moment a la carrera esportiva en què Aleix Vidal és conscient que ha arribat la seva hora, és aquest. El trampolí que suposa deixar Mallorca per Almeria el marcarà eternament. “Quan em van trucar jo sabia que era per ser jugador del B, però només els vaig demanar poder fer la pretemporada amb el primer equip”, resumeix. Ara sóc aquí i crec que és impossible anar més amuntNomés demanava una oportunitat i no la va desaprofitar: “Al futbol sempre hi ha excepcions, però normalment necessites una persona que t’atorgui confiança. En el meu cas va ser Lucas Alcaraz, amb qui vaig tenir sintonia des del primer dia. Si no hagués estat per ell ara no seria on sóc”. L’Almeria B només el va gaudir un partit..., en què va marcar dos gols.

El salt esperat era, ara sí, una realitat. Puja a Primera amb l’Almeria i allà es consolida com una peça clau. Després, tocaria el cel europeu de l’Europa League com a jugador del Sevilla, el seu dotzè equip, abans de tornar a Can Barça. “M’ha costat molta feina arribar fins aquí. Suposa molt treball, però si penques de forma constant i t’ho creus, és possible. Sóc una persona lluitadora i mai vaig tirar la tovallola, tot i passar per molts equips amb poc nom. Ara sóc aquí i crec que és impossible anar més amunt”, afirma. Paraula d’un picapedrer.


Tornar a dalt