fcb.portal.reset.password

Xavi i Iniesta, el dia del comiat del '6' / MIGUEL RUIZ-FCB

L’emoció el va envair. Al Camp Nou i a l’Auditori 1899. Veure plorar la família, la seva dona Núria, els seus pares Joaquim i Maria Mercè, els seus germans Àlex, Òscar i Ariadna..., és superior al que Xavi pot resistir. Andrés Iniesta va parlar en nom de tots els companys de vestidor i va provocar que afloressin les primeres llàgrimes. Hores després de viure aquest carrusel d’emocions, Xavi va explicar a la REVISTA BARÇA tot el que va sentir el dia que es va poder acomiadar de l’afició a l’Estadi i en què va rebre el reconeixement del Club.

Damunt l’escenari de l’Auditori 1899, amb la família, els amics i la gent del futbol que l’ha acompanyat al llarg de tot el seu viatge, es va deixar anar...
“Jo estava tens, tothom m’esperava, i vaig passar nervis perquè vam tenir el control de la UEFA i no em podia creure que igual s’havia d’anul·lar l’acte... M’havia preparat un escrit perquè no volia deixar-me ningú, perquè estic molt agraït al Barça i a tothom. Estava nerviós..., veure la família a la primera fila, i els amics..., buf!, van ser moltes emocions. Però el fet que l’Andrés parlés i toqués la família també em va alliberar i em va destensar. Ja vaig pensar, mira, “ja has fet el ridícul”. Em vaig alliberar i ja vaig parlar més tranquil”.El fet que l’Andrés parlés i toqués la família també em va alliberar i em va destensar
Vostè és una persona agraïda, com va quedar clar en el seu discurs.
“Vaig dir el que havia de dir, de la manera que ho volia dir, i molt feliç, per com m’ha tractat el Barça, el Club, el president, els companys..., ha estat un comiat somiat. Si haguéssim fet un guió a principi de temporada, no hauríem demanat tantes coses per acabar així. Em sento molt feliç de com ha anat tot”.

Quantes vegades ha pensat: i si hagués marxat a l’estiu passat?
“Imagina’t l’any passat, marxar sense eufòria barcelonista, sense títols..., no infravalorat futbolísticament, però ja se sap que aquí quan no es guanya res, s’han de vendre deu jugadors, tothom està emprenyat..., imagina’t fer un comiat amb la gent emprenyada. Ara la gent està eufòrica, està contenta, és feliç, ha coincidit que hem guanyat la Lliga una setmana abans per fer-me l’homenatge la setmana després a casa... La veritat és que es tracta d’un guió fet a mida, i estic molt content d’haver-me quedat un any més, que el Zubi, el Luis i el president Bartomeu em convencessin, perquè tenia clar que havia de marxar i sóc molt cabut, però en dues o tres reunions em van convèncer, així que ara em sento molt feliç”.

Amb què es quedaria del seu comiat?
“Em quedo amb tot..., no va faltar ningú, hi havia presidents, exentrenadors, excompanys, amics, família..., veure la Núria, la meva dona, els meus pares i els meus germans emocionats és el màxim. Jo me’ls mirava i ja m’emocionava..., intentava evitar-ho, però em volia dirigir a ells..., em va ser impossible no emocionar-me”.

Ara li canviarà completament la vida. Deixa el Barça després de 24 anys i serà pare. Com ho afronta?
“Tenir un fill fa pensar molt. Comença una nova etapa a la vida, marxem tots cap a Qatar, la majoria de la família, i serem pares a finals d’any..., una etapa nova de la vida que comença i volem gaudir-la. Però em fa molt feliç poder ser pare, de veritat. El tema familiar em toca molt i per mi és un pilar vital. El més gran que tinc. Tinc una família fantàstica, m’han educat amb uns valors i estic molt content i orgullós de la meva família. Ara tenir un fill és el màxim, ho diu tothom, no ho he viscut encara però em fa molta il·lusió”.

I quan li ensenyi la foto amb totes les copes?
“Estaré orgullós de poder-li explicar el que he viscut, i ensenyar-li fotos, les mirarem quan tingui consciència, i que vegi que el seu pare s’ho va passar molt bé, que va ser un privilegiat de coincidir amb aquesta època del Barça, amb aquesta generació de futbolistes. El que he gaudit ho voldré transmetre al meu fill”.Estaré orgullós de poder explicar al meu fill el que he viscut i que vegi que el seu pare s’ho va passar molt bé
Marxa com el jugador que més títols ha aconseguit a la història del Club i el que més vegades ha vestit la samarreta blaugrana. Amb què es queda de tot el que ha viscut?
“Sé que a la llarga em superaran, potser l’Andrés i el Leo, que tenen un títol menys que jo, em superaran l’any que ve. Però jo em quedo amb la felicitat que m’ha donat jugar al Barça, que ha estat el club de la meva vida, i que sóc un afortunat. No valoro la carrera pels títols, que també, però sobretot valoro el que he gaudit amb els meus companys, totes les vivències. Marxo satisfet i orgullós, tinc pau interior d’haver rendit bé i d’haver-ho donat tot”.

El dia del comiat davant l’afició al Camp Nou s’esperava rebre tanta estima de la gent?
“Al principi estava tranquil, però a mesura que anava entrant al camp pensava “avui seràs més protagonista del normal”, sabia que em farien un homenatge, que seria el centre d’atenció, i això no m’agrada gaire. A mi m’agrada jugar a futbol i passar-m’ho bé. Però em van fer un homenatge brutal. L’Estadi corejant el meu nom, la volta d’honor jo sol, els companys aixecant-me... Després vaig veure la Núria, els meus pares emocionats, jo em vaig emocionar... Tot el que he viscut va ser increïble, insuperable”.

La paraula que més ha sentit aquests dies és ‘gràcies’. Què sent?
“Ho vaig dir també al discurs de comiat. La gent em para pel carrer i em dóna les gràcies, i el que ha de donar les gràcies de jugar al Barça i de ser un privilegiat sóc jo! Gràcies al Barça i a la gent per aquesta estima! Estic molt orgullós d’això, noto una admiració i un reconeixement brutal, bestial, així que estic molt satisfet i vull donar les gràcies a tota l’afició perquè en els últims partits a casa ha estat increïble. No puc demanar més. Jo estic molt agraït i em sorprèn que la gent em doni les gràcies. Sí que hem guanyat moltes coses, i de la manera que ho hem fet també, perquè crec que hem jugat molt bé a futbol. Estic molt content per tot, i d’haver fet història al Barça. Quan era cadet o juvenil no imaginava guanyar tantes coses al Barça, ni passar a la història com un dels millors equips del Club. Ha estat una passada tot el que hem viscut i estic molt agraït”.

[[BOTOVERMELL::ESPECIAL++L'adéu de Xavi::http://www.fcbarcelona.cat/xavi-hernandez::HOR::NF::NO-TRACKING::::::]]

Tornar a dalt