fcb.portal.reset.password

Xavi, en el seu homenatge al Camp Nou / MIGUEL RUIZ-FCB

Els culers es van poder acomiadar de Xavi Hernández el dissabte 23 de maig a l’últim partit de Lliga, contra el Deportivo. El capità blaugrana va viure una jornada especial. La REVISTA BARÇA va seleccionar deu imatges d’aquella tarda i Xavi les rememora amb emoció.


“Vaig al·lucinar en veure el ‘tifo’. Vaig pensar “mare meva, el que m’espera si ja comencem així!”. I encara havia d’aixecar la Lliga, fer els parlaments. Va ser espectacular!”


“Aquesta foto és espectacular, em va encantar el regal que em va fer el Club el dia del meu comiat. La posaré directament al meu museu!”


“Li vaig demanar al Leo que em deixés xutar i va ser la pitjor falta de la meva carrera. Se’n va anar als núvols. Va ser cosa dels nervis.”


“Em va fer molta il·lusió que el canvi fos amb l’Andrés, allà ja em vaig emocionar. El seu tracte cap a mi tota la vida i en aquests últims instants ha estat espectacular, de 10 punts.”



“Jo estava pendent d’altres coses i l’Andrés, que havia acabat el partit com a capità, va venir a posar-me el braçalet. Això és el respecte futbolísitc i humà que ens tenim. Me’n vaig molt tranquil per la feina feta, però també pel gran grup humà que es queda al vestidor. Aquests dies he notat un gran respecte per part de tots els companys i els trobaré a faltar.”



“Me’n vaig molt tranquil per la feina feta i el gran ambient que queda al vestidor.”


“Fer la volta d’honor em va costar perquè sóc vergonyós i estava sol. Però veure la gent que t’ovaciona i coreja el teu nom va ser molt bonic. Se’m va posar la pell de gallina.”



“Vaig veure la família a la Llotja i la Núria plorant i em vaig emocionar. Són molts anys i no tot ha estat fàcil i ells sempre han estat allà. Ella és la persona més important de la meva vida i ara serem pares.”


“Això ho tenia pensat d’abans. Fer-nos una foto amb la Lliga quan estiguéssim més tranquils. Però després vaig veure que ens estaven gravant.”


“Aquests són els incondicionals, els amics i família que no han fallat mai. Només hi falta el grup de S’Agaró. Aquí hi ha amics que anem junts des de l’escola.”


Tornar a dalt