Parets de tresors i història al vestidor blaugrana

[[DES_1]]No totes les històries coneixen la seva data d’inici. La dels tresors amagats al vestidor del primer equip sí que és sabuda. Arrenca l’1 de setembre del 1976, el dia en què Àngel Mur decideix guardar el banderí del partit d’homenatge a Rifé, Torres i Sadurní. “Vaig pensar que era necessari conservar un record d’aquells futbolistes que havien estat importants. Serviria perquè els nous que arribessin es recordessin d’ells”, explica qui va ser massatgista del primer equip entre el 1973 i el 2006, tota una institució al FC Barcelona.

Un museu al vestidor

Primer va ser un banderí, després un pòster de l’homenatge a Quique Costas i Toño de la Cruz. Són les primeres peces que Mur fa seves i penja a les parets del vestidor. Més endavant, amb el pas dels anys, se n’hi van afegint més. Sobretot, pòsters de jugadors històrics que van deixant el Club, com ara Asensi, Olmo, Artola o Migueli, que aporten un valor afegit a l’objecte  incorporant-hi unes línies, habitualment d’agraïment cap al Club o cap a Mur.

El que inicialment són un recull de pòsters acaba convertint-se en un petit museu instal·lat al vestidor del FC Barcelona. Pràcticament 40 anys després d’aquell primer record s’hi poden contemplar fotografies, samarretes, botes de futbol, guants, trossos de gespa, xarxes i fins i tot una dutxa que permet recordar com eren les primeres del Camp Nou.

[[DES_2]]L’ajuda en aquesta missió de col·leccionista és Carlos Naval, delegat del primer equip des del 1986. Entre els dos reuneixen una enorme quantitat d’objectes, cadascun dels quals amb una petita història darrere seu. Hi és la primera màscara protectora que va haver de dur Carles Puyol, un dibuix fet a mà per Giovanni Silva, les samarretes que va dedicar la plantilla als quatre futbolistes que es van trencar els encreuats durant el curs 2005/06 (Edmílson, Gabri, Larsson i Xavi) i els guants que va lluir Víctor Valdés a les tres finals de Champions. També hi figuren, tancades amb clau, autèntiques peces de col·leccionista, com ara botes de Koeman, Stóitxkov o les que duia Rivaldo el dia de la seva recordada xilena contra el València que classificava el FC Barcelona per a la Lliga de Campions l’any 2001, així com una samarreta seva –signada per tota la plantilla– del dia que l’equip es va proclamar campió de Lliga la temporada 1997/98.

Petits tresors

Altres objectes tenen un costat més curiós. Per exemple, un parell de botes de Gica Hagi, situades al costat d’unes de Roberto Dueñas: l’un calça un 36 i l’altre, un 54. O un quadre de l’Estadi que inclou una dedicatòria de Francesc Mitjans i Miró, un dels arquitectes del Camp Nou, a qui Mur va anar a buscar a casa seva perquè li escrivís unes línies. Molts d’aquests petits tresors, repartits per tota la zona de vestidors, des de la sala de vídeos fins a la de massatges, han estat elaborats pel mateix Mur. Ell va ser l’encarregat de preparar pòsters personalitzats dels comiats de Migueli, Guardiola, Luis Enrique, Abelardo i Sergi, així com dels desens aniversaris de Puyol, Xavi i Iniesta. Detalls senzills però fets amb tota la bona voluntat, ara transformats en joies que atorguen ànima a un vestidor coneixedor dels seus orígens.