fcb.portal.reset.password
infogràfia de quatre jugadors uruguaians amb la samarreta blaugrana

Luis Suárez el 17è uruguaià amb la samarreta blaugrana FOTO: FCB

Al llarg de la història pel FC Barcelona hi han passat jugadors de tots els indrets del món. En totes les èpoques, futbolistes de la majoria de països han defensat la samarreta blaugrana. Tot i així, la curiosa circumstància és que el primer gran fixatge internacional va ser uruguaià. El 1925 va arribar al Barça Héctor Scarone, i 89 anys després arriba el 17è uruguaià a les files del Barcelona, Luis Suárez.
Luis Suárez aterra al Camp Nou com una de les grans estrelles del moment. Aquesta temporada s’ha convertit en el màxim golejador de la Premier League i ha assolit també la Bota d’Or de la temporada 2013/14, empatat amb Cristiano Ronaldo, amb un total de 31 gols a la lliga anglesa.

Suárez no és el primer jugador d’origen uruguaià al Barça, ja que fins a setze més han jugat abans a l’equip culer. Han passat cinc anys des de l’últim cas, que va ser el de Martín Cáceres. Abans, altres com Ramón Alberto Villaverde, Julio César Benítez i Enrique Fernández van acabar deixant empremta al Barça.

El primer gran fitxatge internacional

Héctor Scarone, ‘el Mago’, arribava al FC Barcelona com el primer gran fixatge internacional blaugrana a l’estiu del 1925. El seu equip, el Samiter, disputava un amistós a Les Corts contra el Barça i el davanter va enamorar l’afició i el Club amb la seva tècnica i el seu olfacte golejador. Va ser jugador del Barça durant la temporada 1925/1926, en què va guanyar una Copa del Rei i va marcar nou gols. Abans i després d’ell van jugar dos uruguaians més, Josep Mascaró (1903) i Ricardo Faccio (1934), que van disputar comptats amistosos amb el conjunt blaugrana.

El següent uruguaià que entra al primer equip blaugrana és Enrique Fernández. El 1934 fitxa pel Barça dirigit per Franz Platko i Patrick O’Connell, que guanya el Campionat de Catalunya dos anys consecutius i arriba a la final de la Copa d’Espanya del 1936. Va disputar 17 partits de Lliga i va marcar vuit gols. Durant les dues temporades que va estar al Club va jugar un total de 39 partits i va fer 22 gols. Enrique Fernández va tornar al Club la temporada 1947/48, després de retirar-se del món del futbol a causa d’una greu lesió de genoll. Va entrenar l’equip durant tres temporades i va aconseguir dos títols de Lliga seguits.

El 1949, amb Enrique Fernández d’entrenador, arriben dos uruguaians més: Luis Prais i Salaverry. Salaverry venia per cobrir la posició de davanter, i va disputar una temporada al Club. Luis Prais va jugar la seva última temporada com a jugador professional al FC Barcelona en la posició de defensa.

Quatre anys després, el 1954, s’uneix als blaugranes Ramon Alberto Villaverde. Villaverde provenia del Millonarios de Bogotà, on havia estat Di Stéfano. El seu debut es produeix a Les Corts davant el Sevilla FC en la jornada inaugural de la Lliga el 12 d’agost del 1954. El Barça va guanyar per 4-2, i Villaverde va aconseguir el seu primer gol marcant de cap. Va disputar 322 partits amb el Barça com a extrem o interior. Molt estimat per l’afició, va estar nou temporades al Club. Va guanyar dues Lligues durant l’època d’Helenio Herrera com a entrenador, dues Copes de Fires i tres Copes d’Espanya.

Aquell mateix any s’incorporaven dos nois del Deportivo de la Corunya: Luis Suárez i el setè uruguaià del Barça, Dagoberto Moll. Moll va jugar amb el primer equip un total de 16 partits i va marcar quatre gols. El curs següent jugaria amb el filial blaugrana, en aquell moment anomenat CD Comtal, que la temporada 1956/57 jugava a Primera Divisió, amb un total de 13 partits i dos gols.

Benítez, un dels més recordats

Julio César Benítez és un nom entre els noms a la història de Can Barça. Considerat un dels millors laterals drets que han passat pel primer equip, Benítez és el novè uruguaià d’aterrar al Club. Va jugar amb la samarreta blaugrana entre el 1961 i el 1968. Era caracteritzat per la seva velocitat, les seves pujades a l’atac, i també per ser un bon llançador de penals. Molt estimat per l’afició, va guanyar una Copa el 1963 i una Copa de Fires el 1966. Malauradament, Julio César Benítez ha passat també a la història pel seu tràgic i inesperat final. El 6 abril del 1968 quedarà gravat com un dels dies més dolorosos per al barcelonisme per la sobtada mort del jugador a l’edat de 27 anys.

El 1962 arribava al Barcelona, procedent del Peñarol uruguaià, Luis Cubilla, que va estar al Club dues temporades. Va disputar 48 partits oficials, en els quals va marcar 14 gols, i va guanyar la Copa el 1963. Un any més tard, Silveira aterrava al Camp Nou procedent de l’Independiente de Avellaneda argentí. Disputaria 14 partits durant la temporada que va estar al club blaugrana.

Eduardo Endériz va ser fitxat el 1966. Procedent del Valladolid, va ser jugador del Barça durant dues temporades. A causa de les lesions només va poder disputar cinc partits, i va marcar un gol. Tot i així, va poder sumar al seu palmarès la Copa del Rei del 1967.

Deu anys més tard entrava el 13è uruguaià blaugrana al primer equip. Alfredo Amarillo debutava amb el Barça el 5 de setembre de 1976 contra el Las Palmas guanyant per 4-0. En les dues temporades que va estar al Club va guanyar la Copa del Rei.

El 1983 arribava al Barcelona Atlètic –el filial blaugrana d’aquella època– Julio César Jiménez. Procedent del Ferro Carril Oeste de l’Argentina, l’uruguaià va estar una temporada al filial, que jugava a Segona Divisió nacional. Uns anys després, el 1990, Néstor Martín va jugar un partit de pretemporada amb el Barça a Sabadell, però finalment no va formar part de la plantilla d’aquell temporada.

L’últim jugador d’Uruguai abans de Luis Suárez va ser Martín Cáceres, que va fitxar pel FC Barcelona de Guardiola el 2008. Va aconseguir el seu primer gol el 4 d’agost del 2008 davant el Chivas USA, en un partit amistós de pretemporada i el 22 d’octubre del 2008 va debutar amb l’equip blaugrana a la Lliga de Campions contra el FC Basilea. Va participar en la consecució del triplet amb el FC Barcelona: Copa del Rei, Lliga Espanyola i Champions.


Tornar a dalt