fcb.portal.reset.password

Suárez, Neymar Jr i Leo Messi a la famosa foto del gol a l'Atlètic de Madrid /Albert Gea (Reuters)

Camp Nou, 11 de gener del 2015. Minut 86 del partit de Lliga FC Barcelona-Atlètic de Madrid. Luis Suárez recull una passada llarga a la banda esquerra del Gol Nord. Centra sobre Leo Messi, que controla la pilota. L'argentí la passa a Ivan Rakitic, que li fa una paret, mentre Neymar Jr s’emporta un defensa. Messi rellisca i cau a terra en el punt de penal, però un rebot favorable l'anima a aixecar-se ràpid per marcar gairebé a plaer el tercer gol del seu equip.

Mentre l'Estadi continua embogit pel gol (el tercer d'un partit que acabaria 3-1), Neymar Jr s'acosta a Messi per abraçar-lo i, junts, van a la banda a buscar Suárez per fondre’s en una abraçada. La celebració gloriosa dels tres cracs apareix nítidament a la pantalla de la Canon d'Albert Gea, un fotoreporter de l'agència Reuters, que immortalitza l'escena des de la banda de Tribuna amb una imatge de Suárez, Neymar i Messi en moviment que quedarà registrada a la història visual del Club pels segles dels segles.

Albert Gea (Barcelona, 1977) és foto reporter de l'agència Reuters. Cobreix el Camp Nou al costat del seu professor Gustau Nacarino, un fotògraf de gran prestigi, des de fa 14 temporades. Es dóna el cas que normalment quan el FC Barcelona ataca cap al Gol Nord mai es col·loca al lateral de Tribuna, però aquell dia es va donar, a més, la circumstància que sí que ho va fer.

Un fotoreporter molt equipat

Quan és al Camp Nou, Gea treballa amb tres càmeres i tres objectius diferents. La càmera amb què va captar la foto icònica del trident era una Canon EOS 1 DX, que aquella nit portava incorporat un objectiu 70-200 / 2.8 Sèrie L.

"Treballem normalment amb un 400. Però recordo que en aquell moment, mentre Suárez iniciava el contraatac, i en veure que seria una jugada d'àrea, canviem a un objectiu més curt. Va ser un encert, perquè Neymar, després del gol de Messi, va començar la celebració i es va endur abraçats Suárez i Messi cap a Tribuna, gairebé en línia, on jo estava col·locat. Vaig començar a fer fotos en ràfega, unes noves fotos per segon, i poc després vaig canviar a un gran angular", explica el reporter a la REVISTA BARÇA.
Minuts abans de la trobada FC Barcelona-Deportivo que celebrarà el títol de Lliga i l'homenatge a Xavi, Gea recorda la nit d'aquell gol a la perfecció. "Vaig tenir sort perquè per instint vaig canviar de càmera abans que altres companys. Jo vaig passar a un objectiu curt i d'aquí que els tres jugadors quedaven enquadrats perfectament en la imatge. Altres reporters amb objectius més llargs tenen imatges tancades molt bones, però no completes de l'escena. La clau va ser l'objectiu i la posició que ocupava al camp".

Aquella nit, mentre els jugadors encara continuaven abraçats, Gea ja sabia que havia captat la imatge del partit, i potser la foto de la temporada o del trident.

"No hi havia gaires fotos de tots tres fins aquell moment, i ho vaig tenir clar. Vaig treure la targeta de la càmera i la vaig inserir en el meu MacBook Air d'11 polzades. Vaig desplegar-ne les imatges. Unes 40. Vaig triar les millors en diferents versions, cos sencer, de cintura cap amunt, vaig mirar els tres caps, vaig comprovar els somriures... I les vaig transmetre. "La foto va ser una sensació mundial i va aparèixer en els millors diaris del món. "Hi ha diferents imatges de l'escena, però puc distingir clarament la meva, és molt frontal," comenta Gea al Departament de Comunicació del Club, on està desplegada la seva fotografia en una mida enorme.

Moments màgics

La història del Barça té altres fotos de llegenda signades per altres grans fotoreporters. Imatges que s'han convertit en icones. El gol en planxa d'Evaristo (Carlos Pérez de Rozas), el salt de Cruyff (Horaci Seguí), la xilena de Rivaldo (Jordi Cotrina), el llançament de falta de Koeman a Wembley (Agustí Carbonell)... Però mai una foto en moviment havia immortalitzat una conjunció de jugadors enamorats amb el gol com la imatge del trident captada per Gea, una imatge per a la història.

Tornar a dalt