fcb.portal.reset.password

Plantilla de la temporada 1952/53 / ARXIU FCB

Extracte de l'anuari de la Federació Espanyola / ARXIU FCB

Una nova troballa per a la història del FC Barcelona s’ha produït recentment, i en aquest cas afecta directament el palmarès històric del Club. Es tracta d’un títol oficial fins ara ignorat: l’edició 1952/53 de la Copa Eva María Duarte, un precedent de l’actual Supercopa d’Espanya, que segons indica l’Anuari de la Federació Espanyola de Futbol de l’any 1954, el FC Barcelona va conquerir sense haver de jugar cap partit, per haver guanyat en aquella temporada1952/53 la Lliga i la Copa.

El Centro de Investigaciones de Historia y Estadística del Fútbol Español (CIHEFE) ha confirmat al Centre de Documentació i Estudis del FC Barcelona que el Club ha de sumar el títol corresponent a la Copa Duarte de la temporada 1952/53, que no figura en l’actual palmarès blaugrana. La raó per la qual no es va sumar aquest títol en el seu moment, és que es donava per fet erròniament que aquest trofeu havia desaparegut amb la mort de l’esposa del president argentí, el 26 de juliol del 1952. Fins ara s’havia cregut que l’edició del 1951/52, que el Barça ja havia conquerit automàticament també per haver guanyat en la mateixa temporada la Lliga i la Copa, havia estat la darrera d’aquesta competició.

Aquesta teoria estava aparentment corroborada pel fet que la temporada següent, la 1952/53, el Barça havia tornat a fer doblet de Lliga i Copa, però no es va tenir cap constància de la concessió automàtica de la Copa Eva Duarte. La Federació Espanyola ho va incloure en el seu anuari de l’any 1954 amb una nota en què l’assenyalava com a guanyador “per idèntica circumstància que la temporada anterior”, és a dir, sense haver de disputar cap final, però no ho va comunicar oficialment, atès que ni als documents interns del Club ni a la premsa de l’època se’n va fer el més mínim esment.

Així doncs, el palmarès del Barça no inclouria dues Copes Eva Duarte sinó tres, i el total de títols oficials al llarg de la història no en serien 120, sinó 121.

Un trofeu oficial efímer

Precedent històric de l’actual Supercopa d’Espanya, el Trofeu María Eva Duarte de Perón va ser la continuació de la Copa d’Or Argentina, disputada el desembre del 1945 entre els campions de Lliga i Copa de la temporada anterior, però encara sense reglamentació de la Reial Federació Espanyola de Futbol. La Copa Duarte sí que va tenir rang de competició oficial, ja que va ser organitzada directament per la Federació Espanyola, amb una rigorosa reglamentació que preveia camp neutral, victòria automàtica si un equip guanyava la Lliga i la Copa alhora, i edicions necessàries per tenir el trofeu en propietat.

D’aquesta manera, els successius campions de Lliga i Copa de les temporades 1946/47 a 1950/51 van posar en joc cinc vegades la Copa Eva Duarte, essent els triomfadors el Reial Madrid, el FC Barcelona, el València, l’Athletic de Bilbao i l’Atlètic de Madrid. En canvi, la temporada 1951/52, atès que el Barça havia conquerit tant la Lliga com la Copa, el Trofeu Eva Duarte va anar automàticament a les seves vitrines sense necessitat de disputar cap partit. De fet, la Copa Eva Duarte va ser inclosa aquella llegendària temporada dins de les mítiques Cinc Copes del Barça de Kubala, juntament amb la Lliga, la Copa, la Copa Llatina i el Trofeu Martini Rossi. Ara se sap que la temporada següent es va repetir la història.

Tornar a dalt