fcb.portal.reset.password

Vilanova i Abidal aixequen la 22a Lliga / FOTO: MIGUEL RUIZ-FCB

El barcelonisme ha rebut avui un dels cops més durs de la seva història, una notícia que ha commocionat tot el món del futbol i de l’esport a tot arreu. Francesc ‘Tito’ Vilanova i Bayó (Bellcaire d’Empordà, 17/09/1968 – Barcelona 25/04/2014), un home estimat i admirat per tothom, ens ha deixat a l’edat de 45 anys, després de no poder superar la malaltia que, el mes de juliol passat, el va obligar a deixar la banqueta del primer equip.

Tito Vilanova, el tècnic que va dirigir l’equip de la millor Lliga del FC Barcelona, la Lliga dels 100 punts de la temporada 2012/13, i que com a segon entrenador va formar part del millor Barça que es recorda, ha deixat una empremta inesborrable en aquells que el van conèixer de prop i en els aficionats que van admirar les seves virtuts com a entrenador i la seva lluita personal en els últims anys de la seva vida.

El president Josep Maria Bartomeu ha expressat el seu sentiment de condol, compartit amb tota la Junta Directiva, a través de les xarxes socials: “Tito Vilanova, un referent humà i un referent futbolístic. Gràcies per tot el que ens has ensenyat. Descansi en pau.”

El FC Barcelona ofereix tot el seu suport incondicional a la família de Tito Vilanova, la seva esposa Montse i els seus fills Carlota i Adrià, jugador de les categories inferiors del Club a l’equip Juvenil B.

El Barça com a referent

Vilanova, com a tècnic i com a persona, era valent, honest, treballador incansable, perfeccionista, metòdic, pragmàtic, intuïtiu i molt fidel al Club i a ell mateix, tal com el van definir els que van ser els seus grans amics, companys d’adolescència i de vestidor, Jordi Roura i Aureli Altimira.

Tito Vilanova va començar el lligam amb el Club de la seva vida quan tenia 15 anys i va passar les proves per incorporar-se a l’equip juvenil blaugrana la temporada 1984/85, procedent de la UE Figueres.

Tenia 16 anys acabats de complir quan va trepitjar la Masia per primer cop i allà va viure com a resident fins al 30 de juny del 1989. A la Masia es va forjar l’amistat amb Guardiola, Jordi Roura i Aureli Altimira, amb qui anys després va compartir èxits i alegries com a entrenadors al Barça.

‘El Marquès’, com se’l coneixia en aquella època, va ser un migcampista alt i espigat, molt bo tècnicament, que tirava molt bé les faltes i amb una bona visió de joc. Com a jugador del Barça, Tito va disputar dos amistosos amb el primer equip l’any 1989 i posteriorment va jugar al Figueres, el Celta, el Badajoz, el Mallorca, el Lleida, l’Elx i finalment a la Gramenet, on es va retirar com a futbolista.

Com a entrenador, Vilanova va destacar per ser un tècnic analític, cerebral, observador i de gestos continguts. Un geni de l’estratègia, consideren els tècnics que van treballar al seu costat. La seva posada en escena a la banda s’ajustava perfectament a la seva personalitat.

Va començar la seva carrera com a entrenador al FC Barcelona a mitjans de la temporada 2001/02 dirigint el Cadet B, equip on aleshores jugaven Gerard Piqué, Cesc Fàbregas i Leo Messi. Més tard va entrenar el Palafrugell, el Figueres i el Terrassa.

Es va reincorporar a la disciplina blaugrana la temporada 2007/08 com a ajudant de Guardiola a la direcció tècnica del Barça Atlètic, amb qui van pujar de Tercera Divisió a Segona Divisió B.

L’any següent, el tàndem Guardiola-Tito es va fer càrrec del primer equip blaugrana, amb el qual van guanyar un total de catorze títols en quatre anys. Aquell equip va entrar en els anals de la història del futbol mundial l’any 2009 amb la consecució dels sis títols en joc: Lliga de Campions, Lliga espanyola, Copa del Rei, Supercopa d’Europa, Supercopa d’Espanya i Mundial de Clubs.

Màxim responsable del primer equip

El 27 d’abril del 2012 Tito Vilanova va ser nomenat nou entrenador del FC Barcelona per a la temporada següent, en substitució de Pep Guardiola, que va abandonar el càrrec de manera voluntària. Va ser l’aposta del director esportiu Andoni Zubizarreta per fer la transició a la banqueta i preservar el model futbolístic que caracteritza el Club, amb suport incondicional de l’aleshores president Sandro Rosell i la resta de la Junta Directiva.

Els resultats van confirmar aquesta aposta per l’excel·lència futbolística, amb l’inoblidable Lliga dels 100 punts, que bé es podria qualificar com la Lliga perfecta, una competició en què el domini blaugrana va ser aclaparador, amb el Barça líder des de la primera jornada fins a l’última. Els 100 punts assolits de 114 possibles igualaven el rècord absolut de puntuació a la Lliga del Reial Madrid el curs 2011/12. A més, l’equip barcelonista va establir un nou rècord golejador particular, amb 115 gols en 38 jornades, aconseguint marcar com a mínim un gol en cada partit.

Un total de 32 victòries, quatre empats i només dues derrotes, amb 15 punts de diferència sobre el segon classificat, el Reial Madrid, són unes dades prou significatives que defineixen de la millor manera possible la tasca de Tito Vilanova al capdavant del FC Barcelona la temporada 2012/13. La 22a Lliga, la de Tito i Abidal, sempre serà recordada. A més, l’equip va arribar a les semifinals de la Champions i de la Copa del Rei, però no va poder classificar-se per disputar les respectives finals.

L’èxit i el reconeixement van arribar també en forma de premis individuals. Va ser escollit millor entrenador del 2013 pels diaris ‘Marca’ i ‘Mundo Deportivo’. L’exentrenador del Bayern de Munic, Jupp Heynckes, va ser l’encarregat de lliurar el premi en la gran gala del diari esportiu català, que va recollir Zubizarreta. En el seu discurs, Heynckes va tenir paraules molt emotives de reconeixement vers Tito Vilanova: “Amb Tito l’equip ha fet un joc fantàstic, com altres anys. Tito és un gran estrateg de futbol. Molt treballador, reservat i valent, que té una relació directa i fluïda amb els jugadors. Té un sentit positiu dels valors humans. El seu exemple no només està dirigit al món de l’esport, sinó al món en general, amb elegància. Et desitgem la sort que et mereixes. Ets un campió de l’esport i de la vida.”

Malauradament, la malaltia que es va anunciar el 22 de novembre del 2011 va truncar el seu somni de seguir dirigint l’equip de la seva vida. No el va deixar dedicar-se completament a la seva tasca durant la temporada 2012/13 i a principis del curs següent va ser el motiu que el va impulsar a deixar el càrrec d’entrenador barcelonista, com es va anunciar el 19 de juliol del 2013.

El Barça sempre el tindrà en la seva memòria i en la seva història. Sempre etern.

Descansi en pau.

Tornar a dalt