fcb.portal.reset.password

La final de Copa del Rei entre el FC Barcelona i el Reial Madrid de 1990 / FOTO: ARXIU FCB

21 de juny del 1936. Reial Madrid – FC Barcelona (2-1)

  • La final, que es va jugar poc abans de l’inici de la Guerra Civil, va tenir com a protagonista el porter madridista Ricardo Zamora. Quan faltaven quatre minuts per acabar-se el partit, i amb el 2-1 al marcador, Zamora, que aquell dia penjava els guants, va fer una aturada inversemblant davant un xut potent i molt col·locat al pal esquerre d’Escolà. Quan tothom cantava el gol el porter del Madrid va aturar la pilota amb l’avantbraç sobre la mateixa línia de gol i va evitar l’empat blaugrana.

11 de juliol del 1968. Reial Madrid – FC Barcelona (0-1)

  • Coneguda com la ‘Final de les Ampolles’. El Barça va jugar a l’Estadi Santiago Bernabéu un partit amb molta serenitat i solidesa defensiva davant un Madrid molt nerviós que al minut sis va encaixar un gol en pròpia porta, obra de Zunzunegui. Després, tots els atacs blancs van ser estèrils davant la porteria de Sadurní. El trist epíleg va arribar quan una part del públic del Madrid va llançar desenes d’ampolles de vidre contra els jugadors del Barça.
  • En acabar el partit, la dona del ministre de Governació va felicitar el president blaugrana, Narcís de Carreras. “Le felicito porque Barcelona también es España, ¿no?”. Carreras va contestar: “Senyora, no fotem!”.

29 de juny del 1974. Reial Madrid – FC Barcelona (4-0)

  • La temporada 1973/74 ja es podien alinear dos estrangers per equip, una normativa, però, que encara no permetia l’alienació de jugadors de fora a la Copa. I això ho va notar el Barça, que va patir més les baixes de Cruyff i Sotil que el Madrid les de Netzer i Mas. Aquesta circumstància, unida al cansament acumulat durant tota la temporada, va fer que el partit acabés amb un clar 4-0 per al Madrid.

4 de juny del 1983. FC Barcelona – Reial Madrid (2-1)

  • Diego Armando Maradona, estrella aleshores del Barça, va demostrar que ho era al minut 32 de la final, quan va assistir de manera magnífica Víctor perquè marqués l’1 a 0. Però una errada de Gerardo al minut 50 va permetre a Santillana establir l’empat.
  • Quan semblava que el partit es resoldria a la pròrroga una centrada de Julio Alberto la va rematar Marcos de manera espectacular al fons de la porteria de Miguel Ángel. Un gol que va donar el títol al Barça.

5 d’abril del 1990. FC Barcelona – Reial Madrid (2-0)

  • Aquesta final va estar marcada per la duresa al camp i la passió a les grades. El jugador madridista Fernando Hierro va ser expulsat al minut 45 després de veure dues targetes grogues. A la segona part el Barça va imposar la seva superioritat i va aconseguir el títol gràcies als gols d’Amor i Julio Salinas, al final del partit.
  • Després d’una Lliga no gaire lluïda, per a aquell equip que entrenava Johan Cruyff des de l’any 1988 el títol de Copa va ser paradigmàtic, ja que va servir per encetar l’èpica gloriosa del Dream Team, el de les quatre Lligues consecutives i la Copa d’Europa de Wembley.

20 d’abril del 2011. Reial Madrid – FC Barcelona (1-0)

  • El Barça va perdre la final de la Copa del Rei davant el Reial Madrid després d'un partit disputat amb molta intensitat. Hi va haver un temps per a cada equip, ja que a la primera part els homes de Guardiola no van poder en cap moment desenvolupar el seu futbol, mentre que a la segona va ser Casillas qui va salvar el Reial Madrid. Però, fet i fet, el que va decidir va ser Cristiano Ronaldo amb un gol de cap a la pròrroga.
  • Una setmana després el Barça es va poder rescabalar amb escreix de la derrota en vèncer el Reial Madrid al mateix Bernabéu per 0-2, al partit d’anada de les semifinals de la Champions League. La classificació per a la final es va consumar amb l’empat a un gol a la tornada al Camp Nou, preludi de l’apoteosi de Wembley, quan l’equip barcelonista va assolir el títol de campió europeu en derrotar el Manchester United per 3-1.

Tornar a dalt