L’eclosió de Sergio Busquets va ser tan ràpida com unànime ha estat la seva consolidació com un dels millors migcentres del planeta. A la temporada 2007/08, el de Badia era un polivalent jugador del Barça B a la Tercera Divisió. Al curs següent, Pep Guardiola, el seu tècnic al filial, el va ascendir al primer equip a la posició de migcentre. Va ser la gran revelació de l’any del Triplet. Fonamental en el futbol total blaugrana, fins i tot seria titular a la final de la Lliga de Campions de Roma.
Des d’aleshores, Busquets, de 25 anys, ha participat en 236 partits oficials amb el primer equip. Tot i la sana competència plantejada per homes com Touré Yaya, Mascherano o Song, el ‘16’ culer ha estat titular indiscutible en l’últim lustre tant a les ordres de Guardiola com de Tito Vilanova. D’aquesta manera, s’ha convertit en una peça angular del millor Barça de la història. Acumula quinze títols en tan sols cinc anys, entre ells quatre Lligues, dues Champions, dues Copes i dos Mundials de Club.
El més llest de la classe
Sergio Busquets és el prototip de jugador que tot entrenador desitja al seu equip. El seu joc no és gaire vistós, però sí altament efectiu. És contundent quan toca. Tàcticament excels, té ofici, juga senzill i facilita les coses als seus companys. Moltes vegades es converteix en un fals central per treure la pilota jugada des del darrere. I en perd poquíssimes. A l’hora de defensar, s’erigeix en un gran corrector: equilibra l’equip ocupant les posicions de jugadors que s’han prodigat en atac mentre tornen al seu lloc. Així, ofereix seguretat a l’equip.
La seva envergadura (1,89 cms) l’ha portat també -en circumstàncies especials- a d’altres llocs del camp, com a l’eix de la defensa o a la davantera. Sergio Busquets, sense fer gaire soroll, sempre compleix.
