fcb.portal.reset.password
Evaristo, al sofà de casa seva, amb alguns records de la seva època al FC Barcelona. / FOTO: Lucas Duarte – FCB. / FOTO: Lucas Duarte - FCB

Evaristo, amb alguns records de la seva època al FC Barcelona / FOTO: Lucas Duarte – FCB

L'escriptor, dramaturg i cronista esportiu Nelson Rodrigues va dir una vegada: "La pilota és un detall miserable, petit i ridícul. El que busquem en el futbol és el drama, la tragèdia, l'horror i la compassió". En aquesta línia, el llegendari jugador del FC Barcelona, del Flamengo i de la selecció brasilera Evaristo de Macedo va experimentar, en directe, el més gran dels drames, el moment més tràgic de la història del futbol brasiler.

El davanter brasiler més gran del Barça, que complirà 81 anys el diumenge, ens va rebre a casa seva, a Rio de Janeiro, per parlar sobre el fatídic Maracanazo del 1950. Evaristo va destacar l'oportunitat històrica que ara té el Brasil per exorcitzar, d'una vegada per totes, aquell vell fantasma, però també va recordar altres moments de la seva trajectòria com a blaugrana.

Estava vostè present a l'estadi de Maracanà el dia més tràgic de la història del futbol brasiler. M'agradaria que m'expliqués aquesta història...

"Tenia gairebé 17 anys. Estava començant la meva carrera com a futbolista i jugava al Juvenil del Madureira. A tota la meva família li encantava el futbol: als meus pares, als meus oncles... Per tant, vam veure tots els partits de futbol d'aquella Copa del Món que es van disputar a Rio de Janeiro. Així, vaig veure la golejada del Brasil contra Espanya (6-1) i també vaig assistir a la final. Evidentment, va ser un resultat inesperat i d'una gran tristesa".

El Brasil era la millor, la favorita. Va jugar amb l'empat i va acabar en tragèdia. Molts van comentar que va ser culpa de la supèrbia dels brasilers. Pot confirmar vostè aquesta informació?

"No, de cap manera. La selecció brasilera va estar molt concentrada i va jugar millor aquest partit, però va tenir dificultats. Es destaca poc que l'Uruguai era un bon equip. La gent estava trista perquè pensava que el porter Barbosa podria haver fet més per evitar el gol de Ghiggia. I això és un record que ha de ser netejat. On? Doncs al Brasil".

Considera que aquest grup de jugadors brasilers pot exorcitzar, d'una vegada per totes, el vell fantasma que persegueix el pentacampió?

"Jo crec que sí. Estem davant d'una oportunitat històrica. Si vencem aquí, al mateix escenari, la imatge de derrotat podrà ser oblidada per sempre i ens podrem desfer del vell fantasma. En cas contrari, continuarà. Serà un record que no s'apagarà. És curiós que, en el futbol, les derrotes normalment s'obliden amb el temps. De fet, ja vam perdre una altra Copa del Món, com la del 1998, i vam ser eliminats l'any 1982 amb un equipàs. Però d'això gairebé ningú en parla. També hem guanyat cinc Copes del Món, que tampoc esborren aquella derrota. Per tant, hem de guanyar aquí, a Maracanà, per poder eternitzar una imatge de vencedor".

I, tot i ser una de les estrelles més grans del futbol brasiler, no haver participat en una Copa del Món és una decepció en la seva carrera?

"No, la veritat és que vaig tenir dues grans oportunitats de participar en un Mundial. La primera d'aquestes, com a jugador, l'any 1958. Jo havia participat ja en les eliminatòries prèvies, en el campionat sud-americà del 1957 i era titular a la selecció. El problema va ser que estava jugant al Barça i Espanya no es va classificar per al Mundial de Suècia. Així, la Lliga espanyola no es va aturar i el seu final gairebé va coincidir amb l'inici d'aquella Copa del Món. En aquella època, el Brasil feia una preparació prèvia de dos mesos, on es cridaven més de 40 jugadors per després escollir els 22 definitius. El Barça no em va alliberar per venir al Brasil i preparar-me amb la resta dels companys, ja que en aquella època la FIFA no exigia als clubs cedir els seus jugadors. I, per tot això, vaig acabar fora".

I la segona vegada?

"Va ser com a seleccionador. Entrenava la selecció el 1985, però abans de les eliminatòries prèvies del Mundial de Mèxic hi havia moltes 'interferències' per part de la CBF. En aquesta mateixa època em va arribar una excel·lent oferta per anar a Qatar i, per evitar problemes, vaig deixar d'entrenar el Brasil i vaig decidir aventurar-m'hi".

I, ara, com analitza l'eliminació d'Espanya?

"En primer lloc, crec que s'han preparat malament. No en sé el motiu exacte, però el que em va cridar l'atenció va ser la falta d'amor propi d'un equip que jugava per jugar, que perdia la determinació. També crec que no hi va haver unió. I quan això passa, les coses van malament".

La seva etapa al FC Barcelona

D'aquí poc més d'un mes, es compleixen 57 anys del seu debut amb el FC Barcelona. Destaca el fet que, després de tant de temps, segueix sent molt estimat a Catalunya. Quin és el seu millor record? Els gols, els títols...

"Res d'això. El meu millor record és la convivència amb el poble català. Ells em van tractar d'una manera fantàstica, extraordinària. Vaig ser sempre molt ben rebut. És clar que també vaig ser un bon jugador per al Club. Per exemple, de tots els brasilers que van jugar al Barça, sóc el màxim golejador en l'actualitat. I això sempre serà recordat".

Mantens relació amb algunes de les estrelles amb les quals vas coincidir al Barça?

"En els meus temps, al vestidor blaugrana es vivia un ambient sensacional. Tots érem amics. Amb els qui ara mantinc més amistat són Tejada (davanter) i el gallec Luis Suárez (l'únic espanyol que ha guanyat la Pilota d'Or). També era un bon amic de Gràcia (defensa) i de Ramallets (llegendari porter del Barça, ja mort), entre d'altres. De fet, no vam tenir cap baralla i no hi havia egos. Kubala, com que era la gran estrella, tenia el seu grup, però era tranquil i no tenia vanitat".

Com veus aquest període de remodelació que està vivint el Barça?

"Les persones no són eternes i el jugador de futbol té una vida curta. Això és normal. Crec que és el moment de mantenir alguns jugadors amb experiència però també de portar-ne altres de més joves. Jo no sé si tenen opcions al planter, però clarament toca fer una regeneració. Crec que, d'aquesta manera, el Barça seguirà sumant títols. La barreja de l'experiència amb la força de la joventut és fonamental per al futbol. Però ha de ser una reforma conscient i reflexionada. Res de contractar de forma temerària".

El Barça és l'equip amb més representants a la Copa del Món. El sorprèn?

"No, en absolut. El Barça sempre té jugadors de primer nivell, així com una base fenomenal. Des de la meva època, el Barcelona ja treia molts futbolistes de les categories inferiors".


Tornar a dalt