fcb.portal.reset.password

Javier Faus, davant una imatge de Tito Vilanova / FOTO: MIGUEL RUIZ - FCB

Una pèrdua irreparable. Tito era un home formidable, una bona persona. La seva humanitat, humilitat, discreció i lluita ens acompanyaran sempre. La seva família, els seus pares, la seva dona, la Montse, i els seus fills poden estar molt orgullosos. Una persona que deixa l'empremta del Tito mai se’n va del tot.

Sempre recordaré tres moments en la nostra curta relació. La primera, quan tornàvem d’un desplaçament qualsevol. Sovint ens trobàvem junts a l’avió, amb el passadís al mig. Em va impressionar com només enlairar-se l'avió es posava a disseccionar el partit, independentment del resultat. Treia fulls, alineacions, parlava de posicions... El Tito era un home obert, comunicatiu, li agradava relaxar-se parlant, comentant la jugada. Aquí vaig descobrir una persona propera i entranyable.

El segon moment que sempre guardaré en el record va ser la darrera conversa llarga que vam tenir, fa pocs mesos, tots dos xerrant de la vida, de la família, molt present en tot moment, i del Barça, sempre el Barça. Era un culer empedreït. Vam parlar de moltes coses, amb una confiança que li agrairé sempre, i recordo que al final em vaig quedar amb tres idees: és una persona que desprèn humanitat, que estima molt els seus i s’estima molt el Barça. I, a partir d'aquell dia, intento sempre, en moment de dubte, pensar què faria el Tito en aquesta o aquella circumstància.

I el tercer, els ‘whatsapps’ que ens vam enviar aquests mesos, en moments difícils. És curiós, el que més recordo és que mai es queixava i sempre donava ànims.

Tito, molt poca gent té aquesta capacitat de ser referent. És un tresor que deixes a la teva família. T’agraeixo les teves paraules i reflexions i les portaré sempre amb mi.

Tito, gràcies per fer-nos millors persones. Descansa en pau.

Tornar a dalt