35 anys de la Recopa de Basilea

35 anys de la Recopa de Basilea

El 16 de maig del 1979 el Barça va derrotar a la final de la Recopa el Fortuna de Düsseldorf per 4-3 Mai abans un club havia aconseguit moure tanta gent en una final europea de futbol: 30.000 afeccionats blaugrana van viatjar fins a Suïssa

El 16 de maig del 1979 el Barça va derrotar a la final de la Recopa el Fortuna de Düsseldorf per 4-3. Per a qualsevol barcelonista veterà, recordar què va passar a Basilea fa 35 anys no suposa gaire esforç, ja que va ser el primer gran títol europeu i el primer desplaçament massiu del barcelonisme.

En plena transició democràtica, les grades del Saint Jakob Stadium van convertir-se en el símbol d'un país, que volia demostrar a Europa la importància que el nostre club tenia per a Catalunya. Després de dues finals europees perdudes a ciutats suïsses, Berna (1961) i Basilea (1969), el Barça tornava a la localitat suïssa amb més de 30.000 afeccionats al darrere. Mai abans un club havia aconseguit moure tanta gent en una final europea de futbol. Un públic familiar, mobilitzat massivament sota el paraigües del sentiment culer, que va donar una mostra de seny i de civisme.

Moment delicat

La tarda d'aquell 16 de maig arribava en unes circumstàncies esportives delicades, amb l'equip en una situació poc sòlida a la Lliga -al final es va acabar en cinquena posició- i eliminat a la Copa del Rei. Per tot plegat, el tècnic francès Lucien Müller havia estat destituït i Joaquim Rifé s'havia fet càrrec de l'equip a mitja temporada, amb la voluntat d'imprimir el seu caràcter lluitador als jugadors. Ho va aconseguir.

Si alguna cosa va caracteritzar l'equip en aquella final va ser el punt d'honor i l'entrega dels jugadors. Cal no oblidar que Migueli va jugar amb una luxació a l'espatlla i que Krankl va fer-ho poc després que la seva dona patís un greu accident de trànsit. Aquests són alguns detalls que enalteixen el valor de la victòria i augmenten l'èpica d'un triomf basat en el sobreesforç i la implicació dels jugadors amb l'equip.

Molts gols i eufòria final

Rifé va presentar aquest equip: Artola, Zuviría, Migueli, Albaladejo (De la Cruz, min 58), Costas (Martínez, min 67), Neeskens, Rexach, Sánchez, Krankl, Asensi i Carrasco. El partit va tenir alguns detalls poc habituals d'una final, com per exemple la gran quantitat de gols marcats (4-3). Només abans del descans, ja se n'havien fet quatre (2-2), amb dianes de Sánchez i Asensi i dos avantatges blaugrana neutralitzats pels alemanys. Tampoc va ser normal que un gran especialista com Rexach fallés un penal amb 1-1 al marcador. Després d’una segona part més avorrida i sense gols es va arribar a la pròrroga.

Al minut 103 el Barça es va tornar a posar per davant amb un gol de Rexach, després d’una centrada de Neeskens. Onze minuts després l’austríac Krankl, que aquella temporada va ser també el Pitxitxi de la Lliga, va posar el 4-2 en aprofitar una espectacular jugada del jove Carrasco. Tot i la incertesa generada pel gol dels alemanys a les acaballes del partit, la victòria ja no es va escapar.

Les senyeres i les banderes blaugrana van tornar a prendre el Saint Jakob Stadium, en una mostra del que els jugadors del Barça es trobarien a la seva arribada a Barcelona, una ciutat que va sortir al carrer massivament per acompanyar els seus ídols.

Força Barça
Força Barça

Relacionat Amb aquest contingut

Tanca l'article

Relacionat Amb aquest contingut