fcb.portal.reset.password
Cinc jugadors del Barça salten d'alegria davant l'afició del Barça

El Barça celebra el primer gol del partit / FOTO: ARXIU FCB

El 10 de maig del 1989 el Barça va conquerir la tercera Recopa del seu palmarès en derrotar a Berna la Sampdoria per 2-0. Aquest èxit europeu va ser el preludi del que arribaria tres anys després a l’estadi de Wembley amb la conquesta de la primera Copa d’Europa davant del mateix equip italià.

Era la primera temporada de Johan Cruyff com a entrenador blaugrana, en què l’equip no va reeixir a les competicions estatals però va assolir la glòria continental. El FC Barcelona va arribar a la final de la Recopa després d’eliminar el FRAM de Reykjavík, el Lech Poznan, l’Aarhus i l’Sredets de Sofia.

Dues espines clavades

L’oportunitat de vèncer dos fantasmes del passat era única. Per una banda, l’escenari de la final era el vell Wankdorf Stadion de Berna, el mateix lloc on l’any 1961 el Barça havia perdut la Copa d’Europa amb el Benfica en una final plena de mala sort. A més, només feia tres anys de la traumàtica derrota a la final de la Copa d’Europa del 1986, disputada a Sevilla davant l’Steaua de Bucarest. Així doncs, era el moment de l’exorcisme. De tot plegat n’era ben conscient el capità José Ramón Alexanco, que va manifestar poc abans de començar el partit: "Encara recordo els ulls, plorosos, de molts nens tornant de Sevilla. Això no passarà aquí, no ha de passar; aquí guanyarem i el viatge de tornada serà el més feliç dels últims deu anys".

Primer títol d’un cicle triomfant

Talín ho va encertar. Els 20.000 incondicionals blaugrana presents a les grades del Wankdorf van gaudir d’una felicitat completa. El partit havia començat amb una clara disposició tàctica: un prudent 4-4-2 per part de la Sampdoria davant d’un innovador 3-1-3-3 del bàndol blaugrana. El matiner gol de Julio Salinas (minut 4) va trastocar tots els plans, ja que va obligar els italians a prendre la iniciativa, però l’equip barcelonista mai va perdre la serenitat i sempre va controlar les escomeses rivals. A dotze minuts del final, el gol de López Rekarte va sentenciar la final.

Aquests van ser els herois de Berna: Zubizarreta, Aloísio, Alexanco, Milla (Soler, minut 59), Urbano, Amor, Lineker, Eusebio, Julio Salinas, Roberto i Begiristain (López Rekarte, minut 73). El Barça, amb aquest títol, encetava l’època gloriosa del Dream Team, aquell que va guanyar quatre Lligues seguides i la Copa d’Europa de Wembley 92.


Tornar a dalt