1930-1958: Els Mundials en clau blaugrana (I)

1930-1958: Els Mundials en clau blaugrana (I)

Primera entrega del repàs de tots els Mundials de futbol de la història des de la perspectiva culer

En ple compte enrere per a l’inici del Mundial del Brasil, encetem una sèrie de resums de tots els tornejos precedents, sempre en clau blaugrana. El primer període analitzat va del 1930 i al 1958, quan el Barça encara no tenia una representació gaire nodrida a la Copa del Món.

L'URUGUAI 1930
- Espanya no va voler participar en aquest primer Mundial al·legant problemes logístics, la qual cosa va impedir la presència a l’Uruguai de figures barcelonistes com Samitier, Piera, Arocha i Goiburu.

ITÀLIA 1934
- Malgrat que a la Lliga 1933/34 el Barça va quedar en penúltima posició, a la llista dels 22 convocats pel seleccionador espanyol Amadeo García Salazar per al Mundial d’Itàlia hi havia tres jugadors barcelonistes: el porter Nogués, el defensa Zabalo i el davanter Ventolrà.

- L’enfrontament amb Itàlia als quarts de final (1-1) va provocar set lesionats a les files espanyoles, per la qual cosa al partit de desempat, jugat l’endemà, van poder debutar a l’equip els tres blaugranes. Aquell partit va acabar amb victòria transalpina per 1-0.

FRANÇA 1938
- Aquest Mundial es va jugar en plena Guerra Civil Espanyola (1936-39), i per raons òbvies Espanya va estar-hi absent. La temporada 1935/36, la darrera abans de l’esclat del conflicte bèl·lic, les figures blaugrana havien estat Balmanya, Raich, Areso, Ventolrà i Escolà.

EL BRASIL 1950
- Per al Barça van anar al Brasil el porter Ramallets, el defensa Josep Gonzalvo, el migcampista Marià Gonzalvo i els davanters Basora i César.

- La consagració d’Antoni Ramallets va arribar en aquell Mundial del 1950, en què va ser batejat amb els sobrenoms d''el Gat de Maracaná' i 'el Guapo Goleiro'.

- Una altra estrella blaugrana que va brillar amb llum pròpia al Brasil va ser l’extrem dret Estanislau Basora, autor de quatre gols, marcats davant dels Estats Units, Xile i l’Uruguai (2).

SUÏSSA 1954
- Espanya no va participar en aquest Mundial, ja que no va superar una polèmica eliminatòria prèvia amb Turquia, que es va decidir amb un desempat jugat el 17 de març del 1954 a Roma.

- Una hora abans de començar el partit es va presentar als vestidors de l’equip espanyol un vocal de la FIFA exhibint un suposat telegrama d’aquest organisme internacional que alertava sobre la presumpta situació irregular de Kubala i avisava que si Laszi era alineat Espanya seria automàticament desqualificada. A ningú se li va ocórrer comprovar l’autenticitat del telegrama ni trucar a la FIFA per tal d’aclarir tan rocambolesca situació; Kubala havia jugat a Istanbul tres dies abans sense cap tipus de problemes i ningú s’havia queixat. Laszi, que era l’estrella de l’equip, no va disputar aquell partit, que va acabar amb empat a dos gols i l’eliminació d’Espanya per la mà innocent d’un nen italià que va extreure la papereta de Turquia en el sorteig establert pel reglament. Posteriorment la FIFA va negar rotundament ser l’autora del misteriós telegrama.

- L’eliminació d’Espanya va evitar la gairebé segura participació en el Mundial de Suïssa dels jugadors blaugrana Ramallets, Biosca, Bosch i el mateix Kubala.

SUÈCIA 1958
- De nou la selecció espanyola es va quedar sense bitllet per a un Mundial, en aquest cas després de no superar una lligueta prèvia amb Suïssa i Escòcia. Es frustrava així l’aventura mundialista de jugadors com Ramallets, Olivella, Vergés, Segarra, Basora, Kubala i Suárez.

Força Barça
Força Barça

Relacionat Amb aquest contingut

Tanca l'article

Relacionat Amb aquest contingut