fcb.portal.reset.password

Xavi, a la portada de la REVISTA BARÇA

És una llegenda viva del FC Barcelona i això que encara continua en actiu. Fa quinze temporades que juga al primer equip i ja és el futbolista que més vegades ha vestit de blaugrana i el que més títols ha guanyat en la història del Club. Xavi Hernández, un culer de cap a peus, és el protagonista del número 62 de la Revista BARÇA, la que els socis i sòcies rebran aquests dies als seus domicilis. “La realitat supera el somni. Somies a guanyar una Lliga, la Champions..., però tres Champions, sis lligues i, si guanyem aquesta, serà la setena, un Mundial, dues Eurocopes...! I no te n’adones perquè ets a dins de la rutina, del dia a dia. Quan deixi el futbol suposo que m’adonaré de veritat del que hem fet”, afirma el migcampista blaugrana en l’entrevista principal de la revista.

Al llarg d’aquests anys, Xavi n’ha vist de tots colors i per això ara assaboreix més els èxits: “Sent culer i sent de la casa ho gaudeixes el doble, és una passada. Mai m’hauria imaginat personalment estar nominat a la Pilota d’Or i els premis individuals. Era impensable quan començava. I això ho hem viscut gràcies al Barça, a l’equip, a la generació que tenim i al que hem guanyat també amb la Roja”.

La importància del col·lectiu

Una generació excepcional que, segons el punt de vista del de Terrassa, ha sabut sobreposar el grup per sobre de les individualitats: “És complicat gestionar els egos. Ara per sort al vestidor tenim molts egos, però tothom sap el seu rol i que sense el col·lectiu no guanyes. Són lliçons de futbol i de vida que t’ensenyen. Passa amb el Leo, que és el més gran de la història. Sap que sense l’equip no és el mateix, i ho veu quan ha anat a Argentina. I segueix sent el millor, però al final és el conjunt el que et fa guanyar”. “Els quatre capitans som fets aquí, el cinquè el Leo també, i la sort que tenim és que la gent que marca la diferència al primer equip també són formats a casa. Això dóna un plus sempre, sempre”, afegeix el ‘6’ del Barça.

En aquest sentit, qüestionat sobre Sergio Busquets i un possible relleu generacional, Xavi ho té molt clar: “El Sergio ho té tot, és responsable, és guanyador, ja sembla un veterà, parla clar, la gent l’escolta, és líder i només té 24 anys. Jo espero que ell i el Gerard siguin els que portin la paella pel mànec, més els Jordi Alba, Thiago, Sergi Roberto..., tots aquests de la casa han de ser els successors”.

Guanyant jugant bé

El Barça dels últims anys ha aconseguit satisfer la sempre exigent afició blaugrana. El migcampista del Barça sap perfectament que només amb guanyar no n’hi ha parou: “Aquí no serveix el que serveix en altres clubs, guanyar, apel·lant a l’èpica encara que durant 70 minuts hagis fet pena. Aquí has de jugar bé per guanyar i sempre busquem tres peus al gat..., que si en defensa hem patit, que si encaixem molts gols. Anem a 13 punts del segon i es parla que encaixem molts gols!”.

Durant l’entrevista a la Revista BARÇA, Xavi analitza el joc col·lectiu però també confessa com es veu a ell mateix a nivell individual: “Jo depenc molt del company. Si el futbolista ja de mena depèn molt, jo encara més, perquè sóc un passador, m’ajudo amb el company, no sóc fort físicament, no tinc u contra u, no sóc un futbolista hàbil, però tinc molta passada i sóc ràpid mentalment, que és el que m’han ensenyat al Barça. Intento explotar aquestes característiques al màxim”.

Feliç per retirar-se al Barça

L’actual cervell del FC Barcelona lamenta que jugadors com Amor o Guardiola no es vagin poder retirar a can Barça i per això se sent un afortunat: “Ara ja veig que acabaré la meva carrera aquí i estic contentíssim. Ara no em marco cap meta, simplement gaudir, continuar guanyant, tenir un bon rendiment i el que vull és seguir vinculat al Barça i si pot ser tota la vida, millor. Jo aquí sóc a casa, el Barça és la meva vida”. Tot i haver guanyat 20 títols amb el Barça, Xavi no ha perdut la fam de victòria. En vol més. Ho porta a l’ADN. Per això sempre agraeix la feina de tots els que l’han guiat al llarg de la seva carrera: “He tingut la sort de tenir un pare que m’ha aconsellat bé i la sort de tenir grans entrenadors, en especial el Joan Vilà, que ha estat i encara és un pare futbolístic per mi”.


Tornar a dalt