fcb.portal.reset.password

Alex Song parla a la REVISTA BARÇA dels seus primers mesos al Club / FOTO: MIGUEL RUIZ - FCB

Alex Song duu ja més de sis setmanes al FC Barcelona. Tal com reconeix en una entrevista a la REVISTA BARÇA, la seva adaptació a la ciutat i a l’equip “ha anat molt bé”. “El menjar està molt bé, el que he vist de la ciutat m’agrada i tenim un gran equip. Tot és perfecte. Ha estat molt fàcil venir aquí i adaptar-me. Ja no tinc l’edat que tenia quan vaig arribar a l’Arsenal”, explica. I és que la seva arribada a l’equip londinenc, l’any 2005, va ser un pèl més complicada.

Lluny de França i els seus, el camerunès va patir greus problemes d’adaptació en els seus primers dies a Londres, on primer va arribar cedit per a una temporada. Només menjava pa i mantega, no coneixia ningú i pràcticament no sortia de casa. Volia tornar a París, amb la seva família, i deixar Londres.

Agraït a Wenger

La figura de Wenger, en aquest punt, va resultar clau perquè no marxés i acabés triomfant a l’entitat ‘gunner’, que executaria l’opció de compra i gaudiria de Song durant set anys. “Tinc una gran relació amb Wenger. Li vull donar les gràcies perquè va creure en mi. Li ho dec tot. Ara li vull tornar tot el que em va donar. Segurament està content de veure on estic i quin jugador sóc. Sempre em deia: ‘Recordes els teus primers tocs quan vas arribar a l’Arsenal? No són com els d’ara’. I jo li responia: ‘Tens raó. Definitivament, no són com els d’ara’”.

“Cesc va assessorar-me bé”

En aquesta adaptació al Club hi ha una persona que ha estat clau: és Cesc Fàbregas. “El conec des de fa temps i vaig dormir a casa seva els meus primers dies aquí. És un bon amic. M’intenta ajudar a cada entrenament, a cada partit, dins i fora del camp”. Reconeix que va posar-se en contacte amb ell un cop es va tancar l’acord amb el FC Barcelona. “Li vaig demanar consell, perquè ell coneix molt bé Barcelona i la ciutat. Ell ha nascut aquí i va assessorar-me bé. Em va dir què havia de fer i què no i tot el que m’ha dit sempre s’ha anat complint”, explica ara.

Makelele i el seu tiet Rigobert, els referents

Abans d’arribar al Barça i a l’Arsenal, Song es fixava principalment en Claude Makelele. “Ara fa tres anys, vaig tenir la possibilitat de xerrar amb Makelele. Em va donar consells i vaig quedar molt i molt satisfet, perquè jo de nen volia ser com ell i va ser una gran experiència poder-lo conèixer”, rememora, alhora que confessa més detalls d’aquella primera trobada: “Em va dir que jugués concentrat. Sense pressió. I em va aconsellar en alguns moviments, que fos llest al camp. Em va dir que no gastés forces per a res, sinó per aconseguir la pilota, i vaig intentar aplicar-ho”.

També Rigobert Song va servir de model: “Evidentment també volia ser com ell, és clar. Va jugar al nivell més alt i em va servir d’assessor. Encara mantenim el contacte i puc dir que he tingut la mateixa sort que va tenir ell”.

Tornar a dalt