fcb.portal.reset.password

Sergio Busquets està a només un partit dels 200 amb el primer equip del Barça / FOTO: MIGUEL RUIZ - FCB

Sergio Busquets està a un partit d’arribar als 200 partits oficials amb el primer equip del FC Barcelona, un fet que el fa “sentir important” però que no li apaga la fam de guanyar títols. “Vull continuar guanyant, per això treballem i vivim els jugadors”. Aquest i altres aspectes els ha tractat el migcampista català en una entrevista a Barça TV i fcbarcelona.cat en què ha subratllat quins són els seus objectius professionals i quina és la seva manera de ser fora dels terrenys de joc.

Després de gairebé dos-cents partits amb el Barça, sent que s'ha guanyat el respecte dels aficionats, entrenadors i el futbol mundial en general?

“Sento que se'm té molt respecte, que amb aquests 199 partits he fet moltes coses, he guanyat molts títols..., em sento important al Barça i a la selecció i estic molt content per aquest reconeixement. Com aquell qui diu, fa dos dies no portava cap partit i ara ja són 200 i espero que en siguin molts més”.

La gent destaca la seva maduresa i el seu atreviment, tot i que és molt jove. D'això un n'aprèn o és innat?

“Crec que és més innat que no pas aprenentatge, està clar que amb aquests partits guanyes coses com la confiança i l'experiència, però això ja ho has de portar una mica des de baix”.

Quin és el millor elogi que li han fet? I la crítica que li ha fet més mal?

“El millor elogi és tenir la confiança dels companys i de l'entrenador, això és el més important, tant internament com externament. Pel que fa a la crítica intento abstreure'm al màxim dels diaris i programes esportius, però totes les crítiques, si són bones són constructives”.

El seu rol és el de pivot defensiu, tot el que fa ho fa bé. Creu que encara li queden coses per millorar?

“Em queden moltes coses per millorar, cap jugador és perfecte i jo molt menys. M'agradaria millorar el xut a porteria, el passi en llarg i molts aspectes tàctics que a vegades sembla que no, però tampoc ho fas del tot bé”.

Què seria de Busquets si Guardiola no l'hagués fet debutar aquell dia contra el Racing?

“No ho sé, no m'ho imagino. Potser hauria continuat al filial i després no sé si tard o d'hora hauria pujat al primer equip, si hagués hagut de marxar a un altre equip..., no m'ho plantejo, estic content del que va passar i del que passa ara”.

Recorda com va anar aquella setmana?

“Sí, jo feia uns dies que m’entrenava amb el primer equip i em vaig posar malalt quan faltaven dos dies per al partit. Vaig anar a entrenar-me igualment i li vaig dir que havia passat mala nit. Quan faltava un dia per al partit em va preguntar si estava preparat per jugar i li vaig dir que sí, que estava preparadíssim”.

Estava nerviós?

“No, jo crec que més que nervis era el fet de veure el que em trobaria. Companys nous, un estadi tan gran..., era tot nou. Més que el fet d'estar nerviós era el fet de no saber el que passaria”.

Les expectatives es van complir o ho van superar...

“Es van complir. Jo diria que per superar-se hauríem d'haver guanyat, que era l'important. Personalment, penso que per ser el primer partit va anar prou bé, llàstima d'aquest empat al final, amb una falta i amb un rebot”.

D'aquests gairebé dos-cents partits, quin és el que millor recorda a títol personal? I el pitjor?

“No em podria quedar amb un. Sempre recordo els primers, la victòria al camp de l'Sporting, que vaig jugar bé i l'equip va golejar, era la primera victòria d'aquest equip a la Lliga i va ser molt necessària. D'allà vam començar a tirar amunt i no vam parar. Els pitjors són quan perds un títol, són els pitjors moments d'un futbolista perquè estàs tota la temporada jugant per a això i quan perds són moments difícils”.

En l’àmbit futbolístic ho ha guanyat tot. Quins són els reptes de Busquets?

“Continuar guanyant. És pel que treballem, pel que vivim, quan guanyes un jugador viu d'una altra manera, molt més feliç, molt més tranquil i això és el que em queda”.

És diferent el Sergio Busquets del 2008 que el del 2012 com a persona?

“No, jo crec que com a persona no. Una mica potser sí, perquè no és normal el què em trobo, però com a persona sóc igual. Potser encara una mica més reservat, una mica més vergonyós amb la gent..., són coses que des de petit no m'esperava i que arriben molt ràpid”.

Li agradaria ser capità del Barça algun dia?

“Sí. Jo ara veig el Puyol i el Xavi i són un exemple per a mi i si jo arribés a ser com ells, voldria dir que fa anys que sóc aquí i que m'he guanyat un reconeixement i que seria important”.

Tornar a dalt
_satellite.pageBottom();