fcb.portal.reset.password
Retrat de Marinho i Giovanni

Marinho i Giovanni

Al llarg de la història han estat molts els jugadors brasilers del FC Barcelona, però només dos d’ells tenen un vincle amb Neymar com és el d’haver arribat al Barça procedent del Santos FC. Estem parlant de Marinho i Giovanni. Ambdós jugadors van arribar al Barça amb l’aurèola de gran figures contrastades, per bé que només Giovanni va deixar empremta en la seva etapa blaugrana.

Marinho, un crac efímer

A l’estiu del 1974 Mário Peres ‘Marinho’ era al moment dolç de la seva carrera. Amb 27 anys, aquest defensa havia estat el capità de la selecció del Brasil al Mundial d’Alemanya i destacava per una gran visió de joc i una tècnica depurada pròpia de la millor escola brasilera. A més, solia aprofitar el seu bon joc aeri per pujar a l’atac i marcar gols de cap. Procedent del Santos de Pelé, Marinho va ingressar del Barça de Cruyff sense ocupar plaça d’estranger, ja que era fill de mare espanyola i per tant es considerava originari de l’estat espanyol. Tot i així, la Federació espanyola no li va concedir l’autorització per jugar partits oficials amb el FC Barcelona fins a mitjans novembre.

Després les expectatives que havia generat no es van complir gaire i el 1976 va ser traspassat a l’Internacional de Porto Alegre deixant enrere 37 partits i sis gols amb la samarreta blaugrana i sense cap títol per afegir al seu palmarès. En qualsevol cas, al seu currículum consta una dada de la qual cap altre jugador pot presumir, com és que va tenir de companys d’equip primer Pelé i després Cruyff.

Giovanni, fantasia a l’atac

L’any 1994 Pelé es va fixar en un jove mitja punta de qualitats tècniques extraordinàries i gran capacitat realitzadora que es deia Giovanni Silva i jugava al Sãocarlense del Brasil. No va perdre temps i el va fitxar pel seu Santos, on va progressar de manera exponencial fins al punt que el 1995 va ser elegit millor jugador del Brasil. Per Pelé, Giovanni era el seu successor natural. Amb aquestes credencials el Barça el va fitxar l’estiu del 1996 amb l’aspiració de formar un atac de fantasia amb altres estrelles com Luis Enrique o el seu compatriota Ronaldo.

Al capdavall, el balanç dels tres anys de Giovanni com a jugador barcelonista (el 1999 va ser traspassat a l’Olympiakos) va ser positiu, ja que amb ell el Barça va aconseguir dues Lligues, dues Copes del Rei, una Supercopa d’Espanya, una Recopa i una Supercopa d’Europa. Com a blaugrana va jugar 138 partits i va marcar 40 gols, alguns dels quals força decisius, com el que va suposar la victòria blaugrana per 2-3 al Clàssic de la Lliga 1997/98 al Bernabéu.

Tornar a dalt