fcb.portal.reset.password

Laureano Ruiz, durant la presentació del seu llibre /Foto: German Parga - FCB

Laureano Ruiz i Toni Freixa, durant la presentació del llibre/Foto: German Parga - FCB

Una de les persones més enteses de la història del futbol base del FC Barcelona és Laureano Ruiz. Entrenador del primer equip a finals de la temporada 1975/76, aquest cantàbric sempre va estar molt lligat al planter blaugrana i és un dels pares del més que reconegut futbol que juga el Barça. Recentment ha publicat ‘El auténtico método del Barça’, un llibre que va tenir l’honor de presentar aquest dilluns al vespre a la Sala París del Camp Nou. En una entrevista per a Barça TV, Laureano Ruiz parla de les claus del joc blaugrana i l’essència d’aquest futbol. “És un llibre dens dirigit al món del futbol, entrenador i jugadors, sobretot de la base”.

“Quan arriben al primer equip ja coneixen aquest món”

El noi que arriba aquí amb 12 anys s’entrena d’una manera i quan passa de categoria canvia d’entrenador però no de mètode, cosa que no passa en altres clubs”. Així explica Laureano Ruiz per què els joves del planter blaugrana acaben tenint més oportunitats al primer equip que en altres indrets. “Quan arriben al primer equip ja coneixen aquest món i això és un gran avantatge”, comenta. A més, apunta que més enllà del que expliquen els tècnics “ara els nois copien al primer equip, ja que és el mateix joc que ells desenvolupen”. Per això no dubta a apuntar que “veure Messi, Xavi i la resta és un aprenentatge per a ells perquè el futbol s’aprèn mirant i després practicant”.

El futbol és dels petits

Laureano explica com ha canviat el futbol durant aquest temps, però com se segueixen menyspreant els jugadors petits, que, per ell, són millors. “El futbol té pocs anys de vida, uns 150, però durant molt temps més que futbol era rugbi. Era un joc en què imperava la brutalitat i els jugadors eren forts. Però fa uns 80 anys les regles del futbol van canviar, el futbol es va fer més tècnic, més intel•ligent. Però els entrenadors continuaven pensant que els forts eren els grans i ara n’hi ha molts que segueixen menyspreant els petits”.

I és que comenta que “no saben que els jugadors petits tenen un avantatge sobre els alts. Hi ha uns moviments determinats que el jugador petit els fa més ràpids perquè tenen el centre de gravetat molt més a prop del terra”. I posa l’exemple del joc aeri. “L’estatura és un avantatge, però la més important és la valentia, la potència a les cames per aixecar-se i principalment saltar en el moment precís. I això s’aconsegueix a base d’entrenar-se”.

“Qualsevol nen pot arribar a ser futbolista”

En els seus inicis Laureano Ruiz era de l’opinió que el mateix entrenament que feia el primer equip el podien fer els més petits, “però després vaig pensar, què té a veure el treball d’un adult professional amb el d’un noi?”. Davant d’això defensa un mètode en què segons l’edat es treballa d’una manera. A més, està d’acord amb l’afirmació de Johan Cruyff que “els millors entrenadors han de ser a la base perquè els jugadors més grans ja costa més ensenyar-los”. Però el que té clar Laureano és que “el futbol és l’esport que no requereix cap qualitat especial, qualsevol nen pot arribar a ser futbolista”.

I deixa a l’aire una pregunta: “Compteu quantes vegades toca Xavi la pilota amb l’esquerra? Però és millor un Xavi, que és tan bo amb una cama, que un mediocre amb dues”. Tot passa, segons Laureano Ruiz, per treballar el mètode.


Tornar a dalt