fcb.portal.reset.password

Jordi Alba instants abans de l'entrevista / FOTO: ÀLEX CAPARRÓS - FCB

Jordi Alba ha tornat a casa. El nou lateral blaugrana ha completat el mateix camí que fa uns anys van recórrer Piqué, Cesc o Cuenca. El de l’Hospitalet està molt content de tornar a defensar la samarreta del Barça i molt motivat per afrontar aquesta nova etapa. Ho explica en aquesta entrevista a Barça TV i www.fcbarcelona.cat.

Com s’ha produït el seu fitxatge pel Barça?

Me’n vaig assabentar just abans de l'últim partit de l'Eurocopa. Molt content després d'estar tant de temps fora. La veritat és que estic molt orgullós.

Vostè és dels que sap perfectament on arriba

Sí, ja conec molta gent d'aquí: directius, companys, entrenadors..., i això crec que són molts punts a favor.

Ha repetit desenes de vegades que torna al millor club del món

Com a Club i també per la manera de jugar que té aquest equip. Jo crec que té els millors jugadors. La filosofia de joc és la que més agrada a l'afició i té coses que no tenen altres equips.

El que d’entrada aportarà Jordi Alba al Barça és treball

Em podran sortir partits més bons o més dolents, però el que tinc és que hi poso totes les ganes del món. Aquesta oportunitat m’ha arribat gràcies al treball que he demostrat durant els anys que fa que jugo a futbol.

L’ha sorprès el seu rendiment a l’Eurocopa?

No. És evident que no m’hauria imaginat mai marcar un gol en una final de l’Eurocopa però crec que el treball del qual parlàvem s'ha vist reflectit en aquest torneig.

A mi em diuen fa sis anys que Jordi Alba serà el lateral esquerre i no m'ho crec

Fa sis anys no, en fa un, jo tampoc. Jo crec que Emery va ser clau en aquesta decisió. M'ha donat la possibilitat d'anar a una Eurocopa i de poder tornar al Barça com a lateral o com a extrem. M’ha marcat molt. Fa un any, no m'imaginava anar a una Eurocopa com a lateral.

I com va anar el procés?

El primer cop va ser en un partit contra el Werder Bremen. Vaig sortir de suplent. A la mitja part Emery em va dir que jugaria com a lateral. Al principi, està clar que mai havia jugat en aquesta posició però a poc a poc vaig tenir més protagonisme a l'equip i ara ja m'agrada moltíssim.

Ha demanat jugar en alguna posició diferent al Barça?

No. El Tito i els directius ja em coneixen i saben perfectament on puc jugar. No crec que hagi de dir-los on he de jugar. Ells ja ho saben.

Actualment hi ha una gran admiració pel futbol dels anomenats ‘petits’ però fa uns anys vostè va haver de deixar el Club per aquest motiu

És que hi havia jugadors molt alts. Jo crec que era el més petit i vaig lluitar contra això. Vaig marxar al Cornellà, vaig creure en mi i vaig tenir l'oportunitat d'anar a un club com el València. El sacrifici, la constància i el creure en un mateix han estat la clau per ser de nou al Barça.

I decideix anar al Cornellà

Va ser una gran oportunitat per adonar-me que no tot s'acaba al planter del Barça. Em van cuidar moltíssim i vaig aprendre molt. En aquells dos anys em vaig adonar que podia estar un altre cop en un club de qualitat.

Què sentia quan jugava contra el Barça?

Eren partits molt especials. Recordo que la nit d'abans no dormia. Quan vaig arribar a Primera Divisió això ja no em passava però sí quan vaig marxar del Barça al Cornellà.

El vicepresident esportiu del Barça, Josep M. Bartomeu, posava el seu cas com a exemple

Som exemples per als més petits, però cada cas és una història. Crec que Cesc i Piqué van marxar d'una altra manera. Amb mi no hi comptaven. Amb Tello i Cuenca va ser semblant al que em va passar a mi. Els més petits han de lluitar i creure en ells, que segur que els va bé.

Planter del Barça, Cornellà, València i Nàstic, a Segona A. Arriba en el seu millor moment?

Sí, sens dubte. Però a banda d'aquest moment d’alegria, també ho he passat malament. M'he divertit molt però també he plorat molt.

Encara li queda algun somni per complir?

Vull guanyar títols. Crec que tenim la sort de veure un Barça molt gran, amb un estil de joc molt bo i, a més, guanyant títols. Jo arribo ara i intentaré guanyar-ne més.

Records del futbol base

Recorda Tito Vilanova quan era entrenador del futbol base?

Sí, ell era al Cadet B i jo a l'Infantil B.

Va dirigir una generació fantàstica

Messi, Piqué, Cesc Fàbregas, etc.

M’imagino que aquella generació la devia veure amb un punt d'admiració

Sí perquè era l'equip que millor jugava, el que s'emportava tots els títols possibles i la veritat és que tot el planter estava molt il·lusionat amb aquell equip.

Quan veia jugar Messi, ja pensava que no era un nen qualsevol?

Marcava la diferència. Per això va pujar al primer equip tan jove. Ara mateix és el millor del món, el que destaca per sobre de la resta de jugadors. Encara li queden molts més anys per jugar a futbol i fer-ho al Barça.

Messi i vostè jugaven amb el ‘10’ i feien una funció similar

Sí, però està clar que no tenim res a veure. Ell marcava la diferència.

Ha marcat molts gols al futbol base del Barça i ha repartit moltes assistències. Destacava ofensivament!

Abans sí que marcava gols i donava assistències, però això no té res a veure amb el meu joc d'ara. M'agradava aquesta posició de mitjapunta o de davanter i el temps que vaig estar al Barça em vaig sentir molt a gust.

Crec que gairebé sempre va ser el capità de l'equip

És veritat que els anys que vaig ser a Can Barça, de vuit temporades, potser en set vaig ser el capità. Els companys m'estimaven molt i el caràcter mai m'ha faltat. Tinc molts defectes, però el caràcter és un punt a favor que tinc”.

L’any 2000 va posar la primer pedra de la Ciutat Esportiva, la seva nova llar. Ho recorda?

I tant! Amb el Ramallets. Vaig xutar un penal. Vaig tenir la sort de ser allà. És casualitat que ara entreni a la Ciutat Esportiva. Hi he anat i he vist molta gent coneguda.

Com viu un jugador l’època del futbol base?

De petit t'has de divertir i passar-ho bé. Després com a professional, a part d'això, també has de competir, cuidar-te molt més i ser més constant.

Tornar a dalt