fcb.portal.reset.password

Fontàs, contra la Sampdoria. FOTO: ÀLEX CAPARRÓS-FCB.

La 47a edició del Trofeu Joan Gamper ha volat cap a Gènova per la victòria de la Sampdoria davant un Barça reforçat per membres del filial. En un ambient molt calorós, el domini blaugrana ha estat incontestable, encara que les millors ocasions i el gol, molt matiner, serien de la Sampdoria. Es ‘revenjava’ així, 20 anys després, de la històrica final de Wembley, molt recordada en la prèvia.

La Sampdoria s’avança al primer minut

Amb un onze amb moltes novetats (cap dels qui havien guanyat la Reial Societat 24 hores abans repetia) i rejovenit, el Barça es trobava amb una gerra d’aigua freda inicial: el gol de la Sampdoria gràcies al cop de cap inapel·lable de Soriano. Un entrebanc que no alteraria la manera de fer dels locals, en aquesta ocasió dirigits per un atrevit Sergi Roberto (escollit el millor del matx). Els atacants Villa, Afellay i Deulofeu esperaven les passades genials seves i d’Espinosa.

Control culer poc ofensiu

La profunditat ha estat la principal carència del joc blaugrana. Dominava en terreny italià, però s’encallava en els metres definitius. La Sampdoria, molt endarrerida i directa, veia com li anul·laven un gol originat per Maxi López per un fora de joc clar i posteriorment com Pinto li salvava una bona ocasió a l’exblaugrana (min 35).

A l’altra banda, una centrada des de l’esquerre que no ha caçat per poc Sergi Roberto, un xut alt d’Afellay i dues oportunitats de Deulofeu havien estat les opcions del Barça, més animat fregant el descans.

Molta escalfor

Tito Vilanova donava continuïtat als mateixos homes a la segona part. Començava com havia acabat l’anterior: una arribada de Deulofeu, a assistència de Roberto, era neutralitzada pel porter Romero. Reapareixia el Barça més a prop de l’àrea de la Sampdoria, que tenia més espais per a la contra. Comprensiblement per les alçades de la temporada i per la xafogor, el ritme decreixeria. L’espectacle es traslladava per moments a les grades, on l’afició feia l’onada.

Il·lusió contra ofici

Pozzi ha tingut la sentència en un u contra u davant Pinto, encara que el seu xut ha topat amb el pal (min 65). Poc temps després, Villa reclamava un penal per atropellament. Ha estat l’última acció del Guaje, ja que seria substituït per Román. Així, de la primera plantilla només quedaven sobre la gespa Montoya, Bartra, Dos Santos i Afellay (capità). La il·lusió catalana no seria suficient per batre l’ofici visitant. El Gamper era per als de Gènova.

Tornar a dalt