fcb.portal.reset.password

Eric Castel, entre el Barça i el PSG

Les primeres aventures d’aquest jugador de cabells blancs amb una certa semblança a Roberto Bettega es remunten a l‘estiu del 1974, però aleshores es deia Walter Müller, un futbolista alemany amateur que jugava a l’equip de l’empresa on treballava, a Düsseldorf. Les seves immenses qualitats futbolístiques eren descobertes per un agent de jugadors, que aconseguia que acabés fitxant pel Barça. Entusiasmat, Müller arribava al Camp Nou i es vestia de blaugrana mentre deia “serà un honor portar la mateixa samarreta que Johan Cruyff”. Tanmateix, aquesta va ser una única història de 44 pàgines i no va tenir continuïtat.

Ídol de l’afecció barcelonista

El 1979 el personatge va retornar amb la mateixa fisonomia, però amb el nom d’Eric Castel i nacionalitat francesa. Aleshores era un jugador de l’Inter de Milà que sortia d’una lesió de llarga durada i que fitxava pel Barça per tal de reactivar la seva carrera futbolística. Es tractava d’un extrem amb una cama esquerra excepcional i un gran olfacte de gol. Les seves virtuts esclataven amb la samarreta blaugrana fins al punt d’esdevenir un crac mundial. Artífex de grans triomfs amb el Barça gràcies als seus grans gols, ben aviat es convertia en l’ídol de l’afecció barcelonista. Les seves primeres peripècies blaugrana estan reflectides des del volum primer al setè de la col·lecció.

Etapa al PSG

Però Eric Castel havia de cercar nous horitzons esportius i l’any 1984 fitxava pel París Saint-Germain. Una ironia de la vida, d’altra banda força previsible en tractar-se d’una història de ficció, feia que el Barça i el PSG s’enfrontessin a la final a doble partit de la Copa CEVA (Copa d’Europa de les Viles d’Art), un trofeu imaginari amb reminiscències de l’antiga Copa de Ciutats en Fires i equiparable, per la seva importància, a l’actual Champions League. El títol el guanyava el PSG, que superava el 3-2 advers del Camp Nou amb un 3-1 al Parc dels Prínceps de París, amb sengles doblets golejadors d’Eric Castel en els dos partits. L’etapa parisenca seria curta, només els volums vuitè i novè.

Polèmica i tornada al Camp Nou

I és que aquesta desfeta blaugrana va incrementar les ires d’un munt de seguidors del personatge per la decisió de Raymond Reding i Françoise Hugues de traspassar Eric Castel al París Saint-Germain. Molts consideraven que era inconcebible que el seu ídol de ficció fos capaç de canviar de colors i que, per a més inri, guanyés el màxim títol continental jugant contra el seu antic equip. L’editorial que publicava el còmic es va inundar de centenars de cartes de protesta i les vendes dels àlbums van sofrir un important descens, per la qual cosa l’única solució possible havia de ser el retorn d’Eric Castel al Barça.

Campió d’Europa amb el Barça

Era l’any 1986 quan el fill pròdig tornava a casa seva
, on aconseguiria nous llorers amb els seus extraordinaris gols, sempre magníficament dibuixats. A més, el 1988 tornava al Barça allò que li havia pres quan jugava al PSG, en aconseguir amb la samarreta blaugrana la primera Copa CEVA de la història barcelonista. Va ser al volum dotzè de la col·lecció que el Barça i el Girondins de Bordeus es van enfrontar a la final continental, de nou a doble partit. Com no podia ser d’altra manera, l’emoció havia d’arribar fins al límit: 4-3 al Camp Nou i 4-3 a Bordeus. Després, pròrroga sense gols i la loteria del penals, amb un nou 4-3 favorable al Barça i el darrer llançament transformant per Eric Castel, l’heroi de la final amb dos gols al Camp Nou i dos més al Parc Lescure. Així doncs, el 1988 el Barça d’Eric Castel era campió d’Europa quatre anys abans de Wembley 92.

Aquesta darrera etapa de la col·lecció inclou des del volum desè fins al quinzè, el darrer de la sèrie, al final del qual torna a França, en aquest cas per fitxar pel Lille. Va ser precisament el 1992 que la història es va acabar, amb el nostre heroi de nou lluny del Camp Nou, però a l’imaginari col·lectiu sempre quedarà la imatge d’Eric Castel com a jugador del FC Barcelona entre 1979 i 1992, casualment de Basilea a Wembley en el nostre món real.

Enfrontament real

És molt possible que Eric Castel tingués el cor quelcom dividit de cara al proper enfrontament entre el Barça i el PSG als quarts de final de la Champions League, però, d’acord amb el que hem exposat, no tenim cap dubte que finalment es decantaria pels colors blaugrana.


Tornar a dalt