fcb.portal.reset.password

Rakitic i Xavi, durant el partit de la primera volta / FOTO: MIGUEL RUIZ-FCB

Unai Emery dirigeix el Sevilla des del 14 de gener. En aquest mes i escaig, l’equip andalús ha sumat 10 dels 15 punts possibles a la Lliga -només ha sortit derrotat del Santiago Bernabéu (4-1)- i s’ha classificat per a les semifinals de Copa, on encara té totes les opcions contra l’Atlètic de Madrid (va perdre 2-1 a l’anada). Amb Emery, el Sevilla ha millorat. Abans de la seva arribada, els andalusos només havien sumat 4 dels últims 18 punts en joc. La sentència de Míchel.

El Barça, un repte pendent

Per a Emery, enfrontar-se al Barça sempre ha estat sinònim de resultats agredolços. Amb l’Almeria, el València i l’Spartak de Moscou, els seus exequips, ha sumat un total de nou derrotes i cinc empats en les últimes cinc temporades, un balanç discret per a un tècnic amb molt bona reputació.

Plantejaments oposats

I això que Emery ha tingut el Barça contra les cordes diverses vegades, i sovint des de plantejaments totalment oposats. Amb el València, les bandes eren la seva principal amenaça, ocupades per l’ara blaugrana Jordi Alba, Mathieu i Pablo Hernández. A Mestalla l’equip xe va fregar la victòria en més d’una ocasió, i al Camp Nou també va ser dels visitants més incòmodes per a Guardiola.

En els últims partits contra el Barça, ja a l’Spartak de Moscou, Emery ha hagut de renunciar a la profunditat per bandes i plantejar un sistema molt més conservador. És així com gairebé sorprèn l’equip de Tito en la jornada inaugural de la fase de grups (3-2) i com va caure, sense cap mena d’opció, en el compromís jugat a Moscou.

Missió: guanyar fora

Aquest dissabte caldrà estar atents a quin Sevilla treu Emery al Camp Nou. Si el que aposta per les bandes, amb Navas, Reyes o Del Moral com els homes que han de nodrir Negredo, o bé un de més defensiu, que compti amb Medel, Kondogbia i Maduro per subjectar l’equip per davant de la defensa, o bé una barreja de totes dues fórmules. Sigui quina sigui l’aposta el repte és clar: apropar el Sevilla a Europa amb la primera victòria a domicili en cinc mesos (no guanya des del 0-2 a camp del Deportivo, el 24 de setembre del 2012).

Tornar a dalt