fcb.portal.reset.password

Abidal, durant la seva estada a la Vall d'Aran. FOTO: MIGUEL RUIZ-FCB.

Optimista, sincer, emotiu i ple de fe. En un reportatge emès per TV3 titulat ‘La gran Marató d’Abidal’, el defensa del Barça parlava de la seva lluita contra la malaltia que combat des de fa un any i nou mesos. “He saltat moltes tanques, però encara me’n queden. De moment, les he saltat bé i, si en vénen d'altres, les seguiré superant, si puc”, comentava. I afegia: “Em trobo bé. Fa vuit mesos que em van operar. He lluitat molt i ho segueixo fent cada dia. És complicat, però sempre estic animat i amb ganes de tornar”.

Abidal, que fa nou dies es va incorporar als entrenaments amb el grup, apuntava: “A poc a poc he estat entrenant-me amb l’objectiu de tornar. Això m’ha ajudat. Mai he pensat a deixar-ho perquè el futbol, a més de la família, és la meva vida”. Respecte al seu futur, es mostra rotund: “És molt fort sentir-se estimat. Aquests moments em demostren que aquí la gent m’estima i m’hi haig de quedar per sempre”.

Agraïment etern

El ‘22’ blaugrana no oblidarà mai la seva primera reaparició, en la tornada de les semifinals de la Champions 10/11. El Camp Nou li va oferir una rebuda espectacular: “Em van donar més força. Ho volia donar tot aquells dos minuts. Vull dir a la gent que gràcies per tot i que estaré sempre aquí donant-ho tot per aquest Club”. També agraeix la confiança de Guardiola, per fer-lo jugar a Wembley, i el gest de Puyol, que li va cedir l’honor de ser el primer d’alçar la copa: “Havia lluitat molt per tornar i aquest dia era molt important per a mi. Puyi em va dir: ‘Quan l’aixequis tindràs la sensació que el món s’atura’. I és veritat”.

Un altre detall que el va reconfortar va ser la menció de Tito Vilanova en la presentació de l’equip de l'estiu passat: “Sabia que el míster parlaria de mi. Vol dir que ell, el Club i la plantilla m’estimen i m’esperen perquè torni a jugar. Aquell dia estava content perquè era el primer que em tornava a posar la samarreta del Barça”. Del tècnic, confessava: “Amb Tito hem viscut coses semblants. No m’agrada parlar gaire, però crec que, sense dir res, ell ja sap el que penso i jo sé el que pensa. Jo faig un esforç per mi i també per ell”.

En el reportatge, Abidal va fer una mirada a l’equip i en va recalcar la senzillesa: “Ser el més humil del món ho veig en Leo. El somriure de Pinto, els acudits de Valdés, els ànims de Puyol, les bromes de Xavi, el comportament d’Andrés... cadascú ens ensenya alguna cosa i jo intento agafar una mica de cada un d'ells per ser cada dia millor”.

No vol ser un exemple

Finalment, el francès reconeix que se li posava la pell de gallina quan, des de l’hospital, veia com el Camp Nou corejava el seu nom en cada partit durant el minut 22 (en honor al seu dorsal). Són molts els que el consideren un referent en la lluita contra el càncer, però ell assegura: “No vull ser cap exemple. Ho faig perquè ho haig de fer i és la meva mentalitat. La sort que tenim és que, com a jugadors, representem molt per a molta gent i el missatge que tenim quan anem a veure els nens a l’hospital és el d’ànim”.


Tornar a dalt