fcb.portal.reset.password

Pelé, en el partit que va jugar el Santos al Camp Nou l'any 1963 / FOTO: ARXIU FCB

Aquest dimecres es compleix el 50è aniversari de l’últim partit amistós jugat pel Santos de Pelé al Camp Nou. Malgrat la seva aparent inferioritat, aquell 12 de juny de 1963 el Barça es va imposar per 2-0.

Aleshores el Santos FC es podia considerar com el millor equip del món. De fet havia guanyat la Copa Intercontinental 1962 davant el Benfica, títol que repetiria el 1963, en aquesta ocasió en superar el Milan. L’equip brasiler, amb la seva gran estrella Edson Arantes do Nascimento ‘Pelé’ (aleshores el millor jugador del món) era sens dubte l’onze de moda. A més, la selecció brasilera havia guanyat el 1962 el campionat del món de futbol. Tot plegat va fer que la nit del 12 de juny del 1963 l’expectació fos màxima entre els afeccionats barcelonistes.

Més ambient que joc

Els 85.000 espectadors presents al Camp Nou recordaven els dos partits anteriors del Santos del Pelé a l’estadi. Al primer, disputat el 28 de juny del 1959, el conjunt brasiler havia golejat per 1-5 (amb dos gols de Pelé) un Barça ple de suplents. Millor record es tenia del segon matx, jugat el 2 de juliol del 1960, qen què els blaugranes, amb totes les seves figures, van vèncer per 4-3. En aquell partit Pelé va aconseguir un gol.

L’ambient previ al partit va ser molt festiu, però el partit no va complir les expectatives. Pelé no va tenir el seu millor dia i el Santos va fer un joc molt tècnic, però improductiu, mentre que el Barça, teòricament inferior, a força de coratge va aconseguir un triomf just amb dos gols a la part final del partit obra de Pereda (min 75) i Zaballa (min 87). L’entrenador barcelonista Josep Gonzalvo va alinear aquests jugadors: Sadurní, Rodri, Garay, Eladio, Vergés, Endériz, Cubilla (Zaballa, min 56), Goyvaerts, Morollón, Re (Pereda, min 56) i Fusté (Szalay, min 46).

Pelé, estrella mediàtica

Al marge del resultat, Pelé, que només tenia 22 anys, va ser la gran estrella mediàtica del partit, tot i la seva no gaire lluïda actuació. Els fotògrafs només tenien flaixos per a ell, i els periodistes van competir en les cròniques per posar adjectius al rei del futbol mundial (es va arribar a qualificar-lo d'home de “cames d’or i cor de nen”), un jugador pel qual sospiraven tots els grans clubs europeus, però debades, ja que no deixaria el Santos fins al 1975 per jugar al New York Cosmos de manera testimonial.

Els posteriors partits del Barça amb el Santos

Pelé ja havia jugat contra Ladislau Kubala al partit del Camp Nou del 1960. Per tancar el cercle li faltava jugar contra Johan Cruyff, cosa que va fer l’1 de setembre de 1974, en ocasió d’un partit del trofeu Ramón de Carranza, a Cadis, que va guanyar el Barça per 4-1 a un Santos en decadència i amb 'O Rei' a punt de marxar als Estats Units. Anys després, el 25 d’agost del 1998, el Santos va participar en el Trofeu Joan Gamper, i va ser superat pel Barça al penals després d’empatar a dos gols.

El darrer enfrontament entre ambdós equips tothom el recorda, ja que va ser el 18 de desembre de 2011, ni més ni menys que la final del Mundial de Clubs, disputada al Japó, aquell memorable partit que el Barça de Messi va guanyar per 4-0 al Santos de Neymar. Va ser el dia que Neymar va pronunciar unes paraules que avui encara ressonen: “Amb el Barça hem après com es juga al futbol.”

Tornar a dalt