fcb.portal.reset.password

Andoni Zubizarreta, il·lusionat amb la final de la Copa del Rei / FOTO: ÁLEX CAPARRÓS - FCB

A pocs dies de la final de la Copa del Rei que tancarà la temporada 2011/12, el director esportiu Andoni Zubizarreta ha tractat a Barça TV el duel amb l’Athletic Club. En una entrevista amb la periodista Sandra Sarmiento, el basc parla de com va viure la final de Mestalla, de l’Athletic Club de Bielsa, de les relacions entre tots dos clubs, de l’estat d’Abidal o de l’adéu de Guardiola.

Com a jugador va guanyar tres títols de Copa, dos amb el Barça i un amb l’Athletic Club. Com a director esportiu ja suma sis títols, però de Copes del Rei encara no n’ha aconseguit cap.

Andoni Zubizarreta, vostè va ser el 2009 a Mestalla?
“Sí, vaig ser a Mestalla. Vaig anar-hi amb els meus tres fills i les meves entrades me les va aconseguir un tal Guardiola, l’entrenador del FC Barcelona.”

Quins records en té?
“Recordo que en el gol de Toquero ens vam aixecar la meva filla i jo per celebrar-ho i amb el gol de Touré Yaya ens vam aixecar amb el meu fill. En el descans, que va arribar just als tres minuts de l’empat, vaig tenir una sensació com si el meu cervell s’hagués dividit en dos. Per una part, vaig sentir l’alegria d’haver celebrat un gol però alhora d'haver celebrat que li fessin una diana al meu equip. Això va ser una gran contradicció. La segona part ens va deixar les coses més clares i el resultat va ser més evident i, a partir d’aquí, només vam gaudir del futbol.”

Aquella final del 2009 va ser l’inici de l’etapa Guardiola, que divendres s’acaba. Va tenir la sensació que aquell era l’inici d’una història meravellosa?
“Sí. Recordo aquell cant de ‘Copa, Lliga i Champions’, que era el ‘leit-motiv’ de la final. Recordo el meravellós ambient que hi havia: d’il·lusió, d’emoció..., la gent se sentia molt identificada i tenia la sensació que podia passar una cosa fantàstica. Tot el que va succeir posteriorment és mèrit del Pep i de tots els jugadors.”

Recordo el Pep en l’eliminatòria contra el Chelsea fa unes setmanes. Parlava d’aquell inici del 2009 com l’enamorament del Barça. Té la sensació que aquell enamorament encara perdura?
“Sí, jo crec que hi ha una convicció en la idea, en la forma de jugar, en com ens presentem als partits, en la idea de ‘davant el dubte ataquem’, de voler dominar el joc… I també el convenciment de la nostra afició que aquesta és la manera. La resposta del públic el dia del Chelsea o del Reial Madrid també ens ensenya que l’afició està satisfeta amb el que l’equip presenta i fa. Evidentment, volem que l’equip guanyi i volem que aquest divendres, al Calderón, siguem nosaltres els que recollim la Copa al final del partit.”

L’Athletic Club d’aquell 2009 al d’ara no sé si s’assemblen molt o poc. Hi va haver jugadors que van viure el partit des de les grades i que divendres poden ser titulars, però el gran canvi és Bielsa. Aquest equip amb Bielsa s’ha transformat.
“L’Athletic Club, per la seva filosofia, és un equip que sol mantenir molt estables les seves plantilles. És cert que s’ha incorporat una generació de jugadors joves molt interessants, més algun fitxatge d’aquesta temporada com és el cas d’Ander Herrera. Però també és cert que l’entrenador els ha donat un perfil, una idea de joc, una personalitat que s’adapta molt bé a la filosofia de l’Athletic: un equip que ataca, que vol ser el protagonista en cadascun dels partits que juga i això, a la seva afició i al seu Club, els va molt bé. A més, als jugadors els ha donat un pla, una idea de joc amb què se senten segurs.

Bielsa seria un tècnic que es podria adaptar al Barça?
“És un home amb una gran personalitat i que s’adaptaria bé, en aquest sentit, al nostre club. Després, la proposta del joc com ell la desenvolupa -en un joc individual perquè la seva suma amb el col·lectiu sigui més gran-, no sé si s’adaptaria de manera exacta a un Club com el Barça. Jo tinc la sensació que Bielsa està en el Club perfecte pel que ell demana a un equip.”

L’últim títol de l’Athletic Club va ser fa 28 anys amb Zubizarreta com a porter. Com recorda aquell dia?
“Recordo que era una final contra el Barça i que vam guanyar 1-0. Va ser un partit amb molta tensió però va ser una alegria aconseguir Lliga i Copa, ja que el doblet era una fita enorme. Recordo la passió de la nostra gent perquè era un moment negre a Euskadi. La consecució del títol va ser com un tros de llum en un espai molt negre.”

Diu que els últims minuts d’aquell partit hauria volgut que no existissin. Ara les relacions entre els dos Clubs, en canvi, són fantàstiques. El 2009, per exemple, la convivència va ser meravellosa. Què ha canviat?
“En aquells moments vivíem un moment complicat. Veníem de veure la lesió de Schuster a San Mamés i, a l’any següent, Maradona a l’estadi i tot això va acabar enverinant les relacions. Nosaltres també competíem, com a equip, amb els de dalt i érem un rival directe, fet que genera més tensió. Recordo que en el partit d’homenatge d’Artola i Olmo, ells van insistir que vinguéssim amb l’Athletic Club per jugar aquest partit i això va ajudar, dins el vestidor, a normalitzar la situació.”

I també que Julio Salinas i Zubizarreta vinguessin al Barça. Això potser va fer que s’estrenyés una mica el vincle.
“Sí, al Dream Team famós jo l’anomenava ‘Eusko Barça’. Teníem molta gent com Valverde, Julio, Bakero… Des d’aquest punt de vista, a la gent li agrada tenir jugadors amb els quals es pot identificar d’una forma directa. Això ajuda a aproximar la gent. Però sempre he pensat que les relacions entre els dos equips, tret d’aquella època que abans comentàvem, ha estat bona però exigent.”

Com es viu des de dins la sensació estranya que sembla que s’hagi acabat la temporada però en realitat encara queda un títol?
“No és senzill. Ens ha provocat un espai de descompressió que, a vegades, no saps com gestionar, com mantenir la intensitat de la velocitat. Es viu amb la concentració als entrenaments, i sabent enfocar-se quan arriben les coses importants.”

Aquesta Copa fa il·lusió?
“Fa molta il·lusió. I al culer també, tot i que han passat moltes coses des que va finalitzar l’últim partit de Lliga fins ara. Però, al final, ens uneix a tots el futbol. I l’ambient de la final és el que volem viure.”

Aquí fa la sensació que no se’n parla gaire, de la final de la Copa del Rei. En canvi, al País Basc s’ha generat un gran ambient.
“La passió del seguidor de l’Athletic Club és extraordinària perquè la presència de l’equip a les finals se sol donar cada molt de temps i la gent aboca la seva passió en aquests moments. Però estic segur que la nostra gent estarà igual d’animada. Si algú pensa que l’Athletic arribarà més desanimat, no serà així tampoc. No tenen aquest caràcter, ja que planten cara a cada partit sabent que són moments únics. Nosaltres hem de tenir present que viurem un moment excepcional i el viurem així.”

Tenint tantes baixes en defensa, serà prioritària la filosofia de tenir la pilota per no patir?
“Sí que és cert que tenim baixes però amb això competim. Tenim un equip competitiu, estarem al camp bé i plantejarem el partit amb què creiem que podem atacar i fer mal a l’Athletic. Ens mesurarem amb ells i voldrem guanyar, aquesta és la nostra idea.”

Un dels beneficis d’apostar pel planter és que tothom confia en els joves que han de suplir les baixes i la gent se sent molt segura.
“Aquest és un dels grans mèrits del Pep. Guardiola ens dóna la tranquil·litat de saber que confia en ells i que, si els posa a jugar, és perquè creu que aquesta és la solució. Això és un fet que els jugadors perceben i s’acullen com si fossin un més. És un llegat meravellós que ens deixa el Pep.”

Abidal i Guardiola

Abidal ha fet una passa més i ja és a casa. Tot evoluciona bé?
“Primer s’ha d’agrair l’immens respecte envers a ell. Crec que tots hem sentit el respecte i l’estima de la gent. La seva evolució compleix el ritme en què s’ha de donar. L’etapa següent és un control mèdic. És un procés lent i complicat, però l’objectiu és que aconsegueixi fer vida normal i pugui començar a córrer. El que ens preocupa és que ell estigui bé.”

Com a Club, quin missatge li heu traslladat?
“Que pel que necessiti, allà hi serem. Que no tenim cap pressa, ni necessitat de res. Ell sap que som amb ell i que anirem pas a pas. La qüestió és recuperar l’Abidal persona abans que el futbolista.”

Parlem de divendres, ja que és el comiat del Pep. Com el veu aquests dies, il·lusionat, nostàlgic..?
“El veig intens. En l’entrenament de dilluns, estava amb una intensitat màxima sabent el repte que té per davant. I concentrat, està abstret i gaudint del futbol.”

Que els jugadors diguin que el volen acomiadar amb un títol és un plus de motivació o de pressió?
“Jo crec que de motivació. Aquest equip està construït des de l’afecte i crec que això és bo, ja que el futbol no ha de ser sempre fred perquè es pot viure des de la vessant més emocional.”

Tornar a dalt