fcb.portal.reset.password

George Patullo

Conegut en el seu temps com ‘el gran Patullo’, mestre de Paulino Alcántara, inventor de la mitja volta, autor de 43 gols en 23 partits amb el Barça. En definitiva, un extraordinari davanter que ho va ser per casualitat i que ha arribat a ser descrit a la seva pàtria com l’escocès que va ser més letal que Messi. Una figura avui dia una mica oblidada, però per a molts el millor jugador britànic que ha tingut el Barça al llarg de la seva història.

Uns inicis insòlits

La història d’aquest jugador té una singularitat excepcional. Ens hem de situar a l’any 1910 a la Conreria de Badalona, un terreny de joc que solia ser l’escenari d’aferrissats partits de costellada entre la colònia britànica de Barcelona i l’equip barceloní de l’Universitari. Un dia els britànics es van presentar amb un porter alt, ros i prim. Es deia George Patullo, havia nascut a Glasgow el 4 de novembre del 1888 i feia poc que havia arribat a Barcelona per motius de negocis. Practicava esports com el rugbi, l’hoquei i el tennis, però al futbol només hi jugava ocasionalment, i sempre com a porter. El cert és que aquell dia no va tenir sort, ja que poc minuts després d’iniciar-se el segon temps, el seu equip ja perdia per 5-1 davant els estudiantils.

Fart de la pluja de gols que estava rebent, Patullo va decidir canviar de lloc al camp per tal de provar sort com a davanter centre, una posició que per a ell era totalment nova. El que va passar aleshores va enlluernar tothom, ja que el partit va acabar amb un 5-6 a favor dels britànics, amb tots cincs gols de la segona part aconseguits per un Patullo que havia passat de porter humiliat a davanter superlatiu. L’Universitari va demanar un partit de revenja, que jugat dies després va acabar amb un 4-4 amb pòquer de l’escocès.

Gamper el convenç per jugar al Barça

Joan Gamper, testimoni d’aquelles exhibicions golejadores, va convèncer Patullo per fitxar pel Barça. El seu debut es va produir el 24 de setembre del 1910, en un partit davant l’Espanyol que va acabar amb 1-1, essent el gol barcelonista obra de Patullo, naturalment. En els dos anys que va ser a l’equip blaugrana l’escocès es va fer un fart de marcar gols i va participar en la consecució del Campionat de Catalunya 1910/11 i en la Copa dels Pirineus 1911/12.

Tornat des d’Escòcia només per un partit

L’afecció, que l’idolatrava, el va estimar encara més quan el 10 de març del 1912 va tornar a Barcelona des d’Escòcia (on ja havia marxat de manera definitiva) només per jugar la semifinal de la Copa dels Pirineus contra l’Espanyol al camp del carrer Indústria. El FC Barcelona li va pagar l’hotel on es va allotjar, però ell, fidel a l’amateurisme fins a la mort, va tornar l’import al Club fins al darrer cèntim.

Aquell partit el va guanyar el Barça per 3-2, amb dos gols de Patullo, que a més va provocar un penal. Més d’un va plorar quan pocs dies després d’aquell partit el davanter escocès se’n va anar definitivament. Patullo ja no va ser present a la final de la Copa del Pirineus, guanyada pel Barça el 5 de maig a Tolosa davant de l’Stade Bordelais (3-5), però anys més tard, el 17 d’abril del 1928, va fer la sacada d’honor al camp de les Corts en el partit del Campionat d’Espanya entre el Barça i l’Oviedo.

Víctima de la Primera Guerra Mundial

El 1930 George Patullo residia d’incògnit a Mallorca per prescripció facultativa. Enrolat a l’exèrcit anglès a la Primera Guerra Mundial (1914-1918), havia estat intoxicat amb gasos verinosos i encara necessitava tractament mèdic, per la qual cosa li van recomanar el clima de les illes Balears. Malauradament la seva afecció respiratòria va esdevenir crònica i va morir a Londres el 5 de setembre del 1953. Ara el recordem.


Tornar a dalt