fcb.portal.reset.password

Estanislau Basora. FOTO: ARXIU FCB.

Basora va néixer el 18 de novembre del 1926 a la Colònia Valls (Barcelona). Els seus inicis en el món del futbol es remunten a l'equip de la seva localitat natal fins que va fitxar pel Súria i, més tard, pel Manresa, on va destacar com a jove talent i va despertar l'interès dels grans equips catalans. Després de refusar una oferta de l'Espanyol va ingressar al FC Barcelona el novembre del 1946.

Un crac del futbol

Basora va ser un veritable crac. Una bona prova d'això és que va formar part de la mítica davantera de la temporada 1952/53 que va cantar Joan Manuel Serrat, juntament amb César, Kubala, Moreno i Manchón, A banda d'això, va ser un dels màxims golejadors de la història del Club. Els 373 partits que va jugar amb el Barça entre els anys 1946 i 1958 aconseguint un total de 153 gols (113 en competicions oficials) demostren perquè molts el van definir com el prototipus d'esportista perfecte.

Extrem superlatiu

Basora era el típic extrem terriblement ràpid, tenia un driblatge meravellós i les seves centrades eren excel·lents. La seva banda, la dreta, tenia el seu nom i cognoms i el pànic que provocava entre les defenses rivals era absolut. Malgrat que es desmarcava bé dels seus marcadors, va patir constantment la duresa d'unes entrades molts cops al límit de l'esportivitat, però això no va impedir que fos un reconegut cavaller del futbol. Amb el Barça es va convertir en una peça clau per aconseguir les quatre Lligues, les dues Copes Llatines, les quatre Copes d'Espanya, les dues Copes Eva Duarte i una Copa de Fires que va acumular al llarg de la seva trajectòria blaugrana. Es va retirar l'any 1958 en plenes facultats i en el seu darrer partit va donar un veritable recital de futbol.

El 'Monstre de Colombes'

Va ser un jugador fonamental del mític Barça de les Cinc Copes, però el seu reconeixement com a fora de sèrie ja li va arribar el 19 de juny del 1949, en un partit amistós disputat a Colombes (París) entre  les seleccions de França i Espanya en què va marcar tres gols. Des d'aleshores va ser conegut com el 'Monstre de Colombes'. Un any després, al Mundial de Brasil del 1950, Basora va desplegar un joc extraordinari, va ser el segon màxim golejador i la premsa internacional el va nomenar millor jugador del món en la seva posició.

Tornar a dalt