fcb.portal.reset.password

Els germans De Boer, amb els seus pares. FOTO: ARXIU FCB.

Rafinha i Thiago no han estat els primers germans a coincidir al Barça, ja que els llaços fraternals entre jugadors blaugrana són una realitat des de la mateixa fundació del Club, en aquell llunyà 1899. Repassem aquí els casos de germans que han jugat al Barça.

Trobem documentats fins a 22 casos de germans que han coincidit al Barça, setze parelles i sis tercets, essent els germans Witty els primers. Arthur i Ernest van jugar amb el Barça en el partit contra el Català, disputat el 24 de desembre del 1899, el segon matx de la història barcelonista. Curiosament, en el primer, jugat setze dies abans, els Witty s'havien alineat en el bàndol contrari, l'equip de la Colònia Anglesa.

Tres germans en una final

L'any 1902 els Morris (John, Samuel i Henry) van protagonitzar una curiosa anècdota en coincidir tots tres al camp de l'hipòdrom de Madrid a la final del Torneig de Futbol de les festes de la coronació d'Alfons XIII, partit que va perdre el Barça davant el Biscaia per 2-1. Aquells germans escocesos van jugar a la porteria (Samuel), a la defensa (John) i a la davantera (Henry), però no van poder evitar la derrota barcelonista.

Figures i secundaris

Com passa a totes les famílies, és habitual que un germà hagi destacat per sobre de l'altre. D'aquesta manera, el gran golejador Carles Comamala (172 gols en 145 partits) va eclipsar el seus germans Arseni i Áureo. El mateix cas va succeir amb Charles i Percival Wallace, Alfred i Santiago Massana, Manuel i Ramon Parera i César i Ricardo ('Calo') Rodríguez. César, per exemple, és el màxim golejador de la història del Barça en partits oficials (235 gols), mentre que Calo va ser un bon defensa que, tanmateix, no va tenir continuïtat a l'equip. En aquest cas, les comparacions, més que odioses, són inevitables.

També podem esmentar els casos d'Estanislau Basora, Joaquim Rifé i José Mari Bakero, excel·lents jugadors que van deixar a l'ombra els seus germans Joaquim, Llorenç i Jon.

La saga dels Gonzalvo

Capítol a part mereixen els germans Gonzalvo, tots tres migcampistes. El més petit, Marià, per a tothom Gonzalvo III, va ser un dels millors jugadors que ha tingut mai el Barça, mentre que Josep va ser jugador, entrenador i directiu barcelonista. El més gran, Juli (Gonzalvo I), va passar més desapercebut i, per bé que va coincidir amb els seus germans, mai van arribar a jugar els tres junts.

Dels Garcia als Alcántara

A l'època  contemporània destaquen Roger i Òscar Garcia, dos bons jugadors sorgits del planter, com també ho eren Gerard i Sergi López, per bé que aquest últim va patir la malastrugança de les lesions i la vida no li va somriure gaire. Els germans De Boer (Ronald i Frank) van ser un cas curiós, ja que eren bessons i van arribar junts al mercat d'hivern de la temporada 1998/99. El seu rendiment no va excel·lir, com tampoc el de Giovani dos Santos, format al planter. El seu germà petit Jonathan juga actualment al Barça B conjuntament amb Rafinha Alcántara, que té el millor dels exemples en el seu germà Thiago, un jove jugador que ja s'ha fet un lloc al mig del camp del primer equip del Barça.

Tornar a dalt