fcb.portal.reset.password

El 2-1 de Keita. FOTO: ÀLEX CAPARRÓS-FCB.

Tercera victòria consecutiva a la Lliga en un partit marcat inevitablement pel plantejament molt conservador del rival, l'Sporting de Gijón, i per la polèmica. Des del segon 1, s'ha aixecat un mur prop de l'àrea asturiana, atorgant tota la iniciativa al Barça, que el foradaria fregant el descans. Sense el sancionat Messi, el vigent campió ha demanat tres més que possibles penals i ha encaixat l'empat a la represa just després de quedar-se amb deu. A partir d'aquí, l'equip  demostraria que, a banda del millor futbol del planeta, té un coratge infinit,  cosa que ha ajudat Keita i Xavi ha marcar dos gols tan bonics i valuosos com una catedral.

Teranyina visitant

L'Sporting de Clemente esperava amb un sistema poc comú per fer front al joc del Barça: una línia de quatre defenses molt endarrerida i marcatges individuals al mig del camp. Només pensava a defensar-se. El Barça, per la seva banda, només volia tenir la pilota i atacar.  És per això, doncs, que ha sortit molt concentrat, pressionant molt a dalt i buscant la manera de desarticular la tàctica del rival. Així, el partit ha estat en tot moment un monòleg dels homes de Pep Guardiola, amb el contrari absolutament tancat en el seu terreny.

Recompensa buscada i merescuda

No era una missió senzilla obrir la llauna. A Pedro li han anul·lat un gol per un clar fora de joc (min 10) i, tot seguit, Adriano ha trobat una bona opció per l'esquerra, però el seu xut s'ha escapat massa creuat. I és que els laterals eren dos atacants més. De fet, ha estat Alves qui ha reclamat el primer penal de la nit en una incursió. A causa de l'acumulació d'homes en una zona concreta, prop de l'àrea de l'Sporting, escassejaven els espais.  I Keita, per la seva banda, ha protagonitzat dues de les accions més significatives del primer temps: un xut des de l'àrea petita rebutjat per un central, i la segona pena màxima no assenyalada. Sense discussió. Aquesta acció ha crispat ja el Camp Nou.

També despertaria de nou la fam del Barça, ja que a continuació ensorraria el frontó blanc-i-vermell amb una combinació preciosa entre Keita, Adriano i Iniesta. El '8' pràcticament ha entrat dins la porteria amb la pilota controlada (min 41).

Expulsió i indignació

Un gol dels anomenats psicològics, encara que no ha servit per viure una represa tranquil·la. Ben al contrari. En el primer minut del segon temps, Piqué ha estat expulsat per una presumpta falta sent l'últim home i, en la jugada següent, Barral –que havia entrat durant l'enrenou de la vermella- ha empatat. Tot i la inferioritat numèrica, el Barça conservava la superioritat futbolística. Això sí, ara la seva defensa, de tres, estava més amenaçada.  L'afició s'entregaria a la causa del seu equip.

Justícia poètica

Alexis, just després d'entrar, ha tingut una bona ocasió en el minut 60. Xavi i Iniesta ja havien agafat les regnes. En el minut 68, el col·legiat perdonaria el tercer penal a l'Sporting per unes clares mans. Aleshores, el nivell acústic de l'Estadi ha pujat molts decibels i els 72.442 han esperonat intensament els jugadors blaugrana mentre l'adversari es carregava de targetes.

Un golàs de Keita en els darrers minuts ha impartit justícia poètica en un Camp Nou eufòric, revelat contra les adversitats. I mentre l'afició aclamava Guardiola, Xavi ha firmat el 3-1 amb una vaselina exquisida. Una renda suficient per afrontar els darrers minuts amb nou homes, per la lesió d'Alexis. Ni així el Barça deixaria d'atacar i exhibir la seva autoritat.

Tornar a dalt