fcb.portal.reset.password

Eto'o abraça Iniesta després de l'empat a Stamford Bridge (2009). FOTO: MIGUEL RUIZ-FCB.

Chelsea-Barça serà una de les semifinals de la Lliga de Campions i sempre que se citen anglesos i catalans afloren en el record els enfrontaments que han viscut en l’última dècada. El més sonat de tots, el de les semifinals del 2009.

Iniesta guia l'equip a Roma

Quatre dies més tard del 2-6 al Bernabéu que gairebé donava la primera Lliga de l’era Guardiola, el Barça visitava Stamford Bridge amb l’objectiu de fer bo el 0-0 de l’anada. Essien va posar per davant el Chelsea en el primer període, i quan tot semblava perdut per als interessos culers, amb l’equip amb 10 per expulsió d’Abidal, en el temps afegit Dani Alves va penjar una pilota des de la dreta al segon pal, que va baixar Eto’o i que li va caure a Messi. Aquest li va cedir a Iniesta, el qual, des de la frontal, va enviar un míssil a l’escaire esquerre del porter Cech que classificava el Barça per a la final de Roma, fet i fet la tercera peça del triplet.

Tres duels en tres anys

Aquell encreuament contenia tota la passió acumulada en els anys anteriors entre aquests dos equips. I és que entre el 2005 i el 2007 es van veure les cares tres vegades a la Champions. De la mà del propietari Roman Abramovich, el Chelsea s’havia convertir en un dels equips més poderosos del món. L’arribada de José Mourinho a la banqueta va incrementar el morbo dels seus partits amb el Barça.

Així, en els vuitens del 2005 van ser els ‘blues’ els que es van classificar, mentre que el 2006, en la mateixa fase, ho farien els blaugrana, amb un emergent Leo Messi i un imparable Ronaldinho. En la fase de grups de l’edició 2006/07, els anglesos serien primers gràcies a un empat agònic al Camp Nou.

Emoció premonitòria

L’espectacularitat i el suspens dels enfrontaments entre els dos clubs encara ve de més lluny. De fet, una de les remuntades europees més glorioses del Barça va ser precisament davant del Chelsea. A la Lliga de Campions 99/00, el quadre que dirigia Louis van Gaal va capgirar el 3-1 de Londres amb un 5-1 a la tornada, amb pròrroga inclosa, i avançava a semifinals.

I encara hi ha un precedent més antic. A la temporada 1965/66, el Barça va necessitar un partit de desempat per eliminar el Chelsea a les semifinals de la Copa de Fires. Una igualtat i emoció premonitòries del que passaria dècades més tard.

Tornar a dalt