fcb.portal.reset.password

Gerard Piqué, aquesta temporada. FOTO: ARXIU FCB.

Sense Carles Puyol ni Éric Abidal, la rereguarda del Barça veu reduït el seu nombre d’efectius de cara a la gran final de la Copa del Rei. Ara mateix, els únics defenses de què disposa Pep Guardiola són Alves, Piqué, Mascherano i Adriano. És, això sí, una línia de plenes garanties en què els jugadors del filial Montoya, Bartra i Muniesa esperen a la recambra. En les darreres finals, el conjunt blaugrana ha viscut situacions similars.

València 2009: Alves-Piqué-Touré-Puyol

A la primera final de l’era Guardiola, de Copa a Mestalla, el Barça es va enfrontar a l’Athletic Club sense el sancionat Abidal, ni els lesionats Márquez i Milito. Així, el cos tècnic va desplaçar Puyol a l’esquerra i va ubicar Touré Yaya de central. Tan bé li va sortir la jugada, que l’ivorià va marcar el gol clau del matx amb una fabulosa acció personal. El Barça acabaria guanyant per 4-1.

Roma 2009: Puyol-Piqué-Touré-Sylvinho

El conjunt blaugrana es va classificar per a la final de la Champions però va pagar molt cara la semifinal davant el Chelsea, ja que Alves i Abidal serien sancionats i s’afegirien a les baixes de Márquez i Milito. D’aquesta manera, Puyol es va situar a la dreta, Touré va tornar a formar parella de centrals amb Piqué i Sylvinho va actuar de lateral esquerre. El Barça aconseguiria la tercera peça del triplet vencent el Manchester United per 2-0.

Wembley 2011: Alves-Piqué-Mascherano-Abidal

Com succeirà a Madrid, a la final de Wembley tampoc va poder ser titular Carles Puyol per unes molèsties en un genoll. Ja no hi era Touré Yaya, però un altre futbolista originàriament més avançat, Javier Mascherano, acompanyaria Gerard Piqué a l’eix davant el United. Puyol disputaria els últims minuts, encara que seria Abidal, en un gest inoblidable, el qui aixecaria la quarta Champions (3-1).


Tornar a dalt