fcb.portal.reset.password

Gonzalvo III i Panizo se saluden abans de començar el partit / FOTO: ARXIU FCB

Imatge d'un partit de l'any 1958 / FOTO: ARXIU FCB

Quan el 1898 un grup de joves esportistes bascos van fundar al gimnàs Zamacois l’Athletic Club només quedava un any perquè el 1899 una altra colla de ‘sportsmen’ catalans i estrangers encapçalats per Joan Gamper posessin en marxa el FC Barcelona en un altre gimnàs, el Solé. A continuació us oferim una miscel·lània d’anècdotes antigues referides a aquests dos clubs històrics:

- El primer contacte entre les dues afeccions va tenir lloc el 15 de maig de 1902 a Madrid amb motiu de la disputa de la final del torneig de futbol de les festes de coronació d’Alfons XIII entre el Barça i el Vizcaya, un combinat de jugadors de l’Athletic Club i el Bilbao FC. Els bascos van guanyar 2 a 1 i la convivència entre els afeccionats va ser prou modèlica. Així, des de Bilbao es va demanar als ciutadans que anessin a rebre a l’estació els campions, “que han guanyat el millor equip del món, el Foot Ball Club Barcelona”. La nota discordant la va posar un ciutadà català resident a Bilbao que certament no era afeccionat al futbol, ja que va dir: “No entenc com pobles com el català i el basc, tan seriosos i treballadors, disputin res a cops de peu”.

- Els primers “revendes” van aparèixer al camp del carrer Indústria, al partit amistós Barça-Athletic Club (2 de gener del 1916), que va generar una enorme expectació. Dues mil persones es van quedar sense poder entrar al camp i a les rodalies els revenedors van col·locar entrades que a taquilles costaven sis rals pel desorbitat preu de cinc pessetes. I és que el públic barceloní estava entusiasmat amb la perspectiva de veure el mític golejador basc Rafael Moreno ‘Pichichi’, que curiosament no va marcar, com tampoc ho va fer el també llegendari Paulino Alcántara. El Barça va guanyar per 1-0, amb gol d’Alfred Massana.

- El 7 de maig d’aquell 1916 l’Athletic guanyava al camp de l’Espanyol (al carrer Muntaner) la final del Campionat d’Espanya al Reial Madrid per 4 a 0. A les grades, milers d’afeccionats barcelonistes van donar suport a l’equip basc i en finalitzar el partit van celebrar la victòria pels carrers de la Ciutat Comtal.

- El 21 de febrer del 1928 es va disputar a San Mamés un partit entre l’Athletic i el Barça corresponent al Torneig de Campions 1927/28. Fins aquell dia els blaugranes mai havien aconseguit guanyar a la Catedral, però la maledicció es va trencar gràcies a un solitari gol del davanter barceloní Josep Sastre (0-1). Els afeccionats bascos es feien creus que el seu equip hagués estat derrotat pels blaugranes a domicili, però un diari de Bilbao va disculpar l’Athletic per la seva desfeta tot adduint que l’autor del gol barcelonista era basc, “como así lo denotaban sus maneras futbolísticas, sus facciones y su envergadura”.

- El 8 de febrer del 1931 el Barça va rebre la golejada més gran a la història de la Lliga. Aquell dia l’Athletic de Bilbao va aconseguir a San Mamés un inversemblant 12-1 contra l’equip blaugrana, que no era dolent ni de bon tros, ja que comptava amb una davantera de luxe formada per Piera, Sastre, Goiburu, Arnau i Parera. De fet, al capdavall el Barça va quedar a només un punt del campió, el mateix Athletic. Però aquell dia els jugadors barcelonistes, enfrontats amb la directiva, van fer una vaga de “cames caigudes”.

- A la temporada 1941/42 el Barça va tenir una actuació poc lluïda a la Lliga, però tanmateix el final de la campanya va ser feliç: el 21 de juny del 1942 es va adjudicar la Copa d'Espanya en derrotar en la final, a Madrid, l'Athletic Club per 4-3 i pocs dies després, el 28 de juny del 1942, es va salvar en la promoció de baixar a Segona Divisió en vèncer també a Madrid el Real Murcia per 5-1. Un periodista basc va escriure que pels carrers de Bilbao se seguia amb angoixa la sort del Barça en aquell partit i que la gent sospirava “menys mal” quan sabien que l’equip barcelonista s’havia salvat del descens.

- Durant la dècada dels cinquanta el tècnic eslovac Fernando Daucik va triomfar tant al Barça com a l’Athletic. Així, des del 1950 al 1954 va ser el míster del mític equip blaugrana de les Cinc Copes que liderava el seu cunyat Ladislau Kubala. En aquella època gloriosa, el Barça va guanyar dues Lligues (51/52 i 52/53), una Copa Llatina (1952) i tres Copes d’Espanya (50/51, 51/52 i 52/53). La mala temporada 1953/54 en va propiciar la marxa a l’Athletic, on va portar a terme la renovació d’aquell equip llegendari la davantera del qual estava formada per Iriondo, Venancio, Zarra, Panizo i Gainza. L’èxit el va acompanyar, ja que entre el 1954 i el 1957 va aconseguir amb els lleons una Lliga (55/56) i dues Copes (54/55 i 55/56).

-L’any 1960 l’Athletic va traspassar el defensa Jesús Garay al Barça. Amb els diners aconseguits va poder construir una nova tribuna a San Mamés, que per aquest motiu va ser coneguda popularment per Tribuna Garay.

-El capità barcelonista Johan Cruyff va portar per primera vegada la bandera catalana com a braçal distintiu de la seva responsabilitat l’1de febrer del 1976, en un partit disputat al Camp Nou davant l’Athletic Club. Aleshores el país estava immers en els inicis de la transició democràtica.

RAFAEL MORENO ARANZADI, ‘PICHICHI’ (1892-1922)

El trofeu Pitxitxi al màxim golejador de la Lliga es va instaurar la temporada 1952-53 en memòria de l’interior dret de l’Athletic Club Rafael Moreno, ‘Pichichi’, que va ser un dels primers grans golejadors en la història del futbol espanyol -l’altre va ser el barcelonista Paulino Alcántara- defensant la samarreta de l’Athletic entre el 1911 i el 1921. Nascut a Bilbao el 8 d’agost del 1892, Moreno va ser conegut per ‘Pichichi’ des de juvenil, quanva ser batejat així per ser el més petit de l’equip. Els afeccionats bascos el tenien com un símbol vivent de l’Athletic, inconfusible amb el seu mocador de quatre nusos encasquetat al cap. Amb els lleons va guanyar quatre Campionats d’Espanya, els anys 1914, 1915, 1916 i 1921.

Va penjar les botes el 1921, pocs mesos abans de morir l’1 de març del 1922 a causa del tifus amb només 29 anys. La seva memòria perdurarà per sempre gràcies al quadre ‘Idilio en los campos de sport’ que li va dedicar el famós pintor basc Aurelio Arteta, a un bust de bronze obra de Quintín de la Torre erigit a San Mamés l’any 1926 i a la novel·la de Juan Antonio de Zunzunegui Chiripi (1931), una transposició literària del mític futbolista i de l’ambient d’aquella època.

Tornar a dalt